El bonsai és una forma d'art. Com qualsevol art plàstica, pintura o escultura, conté tots els elements estètics essencials de composició, equilibri, perspectiva, profunditat, textura, color, etc. La analogía del bonsái con la pintura en general i amb els paisatges en particular és especialment apropiada. Els objectius de la pintura de paisatges i del bonsai són els mateixos, i en ambdós casos es representa a escala reduïda allò que s'ha observat en la naturalesa. Exactament com en la pintura, en la que s'intenta reproduir en un xicotet tros de tela un vast panorama que s'estén diversos quilòmetres o milles, així en bonsai s'intenta crear un arbre miniatura no major d'un metre d'altura a partir del que en la naturalesa creixeria normalment fins als 30 m'o més. De fet, hi ha una variant del bonsai practicada pels xinesos que rep el nom de penjing o paisatge en contenidor. L'equivalent japonés s'anomena Saikei, o escenari en safata. En aquesta forma de bonsai, l'objectiu és crear una escena amb plantes vives reals en tres dimensions.
Al llarg dels segles, la tècnica de cultivar arbres en tests s'ha desenvolupat d'una forma altament sofisticada. El bonsai no és simplement cultivar en test arbres sans. Els arbres han de ser bells per dret propi. Test i arbre han de constituir una unitat. Alguns bonsais viuen fins una avançada edat; al Japó, vaig fugir en dia, hi ha bonsais l'edat es de la qual estima entre 500 i 700 anys. La seua història com bonsai és pot rastrejar almenys al llarg dels últims 300 anys. No obstant l'edat no és el factor mes important, el principal aspecte és la bellesa de l'arbre.
Continuant amb l'analogia de la pintura, ha de fer-se menció dels peixos mestres del bonsai. De la mateixa manera que hi ha obres mestres en pintura, en bonsai, els exemplars realment bells d'aquests arbres miniaturitzats és consideren obres mestres. Aquestes obres mestres del bonsai sotàs invariablement arbres molt vells, que excedeixen els 200 anys d'edat i no és sorprenent que li ls tinga en gran estima. El seu valor és inestimable ja que sotàs antiguitats vius. Però el bonsai difereix d'una pintura o escultura famosa en un aspecte important. Una pintura o escultura és una obra d'art acabada, mentres que una obra mestra del bonsai és dinàmica, evolucionant sempre sense estar mai acabada com a tal. Necessita mantindre's sempre en esplèndida forma si ha de retindre la seua bellesa i fama. Per consegüent, el treball d'un artista de bonsai mai està complet. La responsabilitat és contínua i sovint és transmet d'una generació a la següent.