Sindicalistes

La història del sindicalisme a Espanya no pot comprendre's plenament sense la contribució decisiva de moltes dones que, des de diferents àmbits i generacions, han defensat els drets laborals, la justícia social i la dignitat en el treball. No obstant això, el seu paper ha sigut amb freqüència invisibilitzat o relegat a un segon pla, a pesar que el seu compromís ha sigut essencial per a impulsar avanços col·lectius i obrir camins d'igualtat.

Les trajectòries de vida d'aquestes dones ens mostren no sols l'esforç individual, sinó també la força d'una lluita compartida dels qui han treballat per millorar les condicions de vida de milers de persones, promovent la participació, la solidaritat i la defensa dels drets com a pilars d'una societat democràtica.

Les protagonistes d'aquesta mostra representen diferents perfils i experiències, que s'insereixen en contextos històrics diferents amb el teló de fons de la Guerra Civil Espanyola i el de la Transició de la dictadura franquista a la democràcia, compartint en tots els casos un mateix fil conductor: la determinació d'alçar la veu davant la injustícia i de construir espais de representació i suport per a la classe treballadora. Algunes van patir la repressió i van compartir presó i tortura amb líders masculins. No obstant això, el seu sacrifici no ha rebut un reconeixement històric equivalent.

El moviment sindical ha sigut sempre un àmbit fortament masculinitzat, reflex d'una societat que mantenia les dones relegades a les labors domèstiques i fora del mercat laboral fins al relativament recent enlairament del treball femení. Per això és major el mèrit d'aquestes dones —obreres de la indústria tèxtil, tapisseres, mestres...— que van donar veu a les necessitats específiques de les dones treballadores per a integrar en el discurs sindical les reivindicacions relacionades amb la discriminació laboral i retributiva, les necessitats de conciliació i la violència i l'assetjament sexual en l'àmbit laboral. En sectors fortament feminitzats, com l'educació, el sindicalisme va arrelar fortament amb el lideratge de les mestres —algunes de les quals figuren en aquesta exposició— que, van estendre la seua militància més enllà de la reivindicació per la millora de les seues condicions laborals, comprometent-se amb la millora del propi sistema educatiu com a motor de canvi per a una societat més justa i més igualitària.

Aquest recorregut pretén ser un homenatge i també una invitació a la reflexió. El sindicalisme és una eina per al canvi social i les líders sindicals que figuren en aquesta mostra són un magnífic exemple d'aquesta filosofia. Aquesta exposició ens anima a mirar el passat amb gratitud i el futur amb responsabilitat, recordant que cap conquesta és definitiva si no es protegeix, es transmet i es continua.