Sindicalistes

BEGOÑA SAN JOSÉ SERRÁN

Real Sitio de San Ildefonso, 1949 -

Begoña San José és una de les figures més destacades del sindicalisme femení durant els últims anys del franquisme i la Transició espanyola. Va iniciar la seua militància a finals dels anys seixanta a Comissions Obreres (CCOO) mentre treballava en la indústria, en un context de clandestinitat sindical en el qual l'organització obrera estava perseguida pel règim. Per la seua activitat va ser detinguda en 1973 i 1974, i va romandre diversos mesos a la presó; després d'una d'aquestes detencions va ser, a més, acomiadada del seu lloc de treball, cosa que va evidenciar els riscos personals associats a la militància sindical en aquesta època.

En 1976, va ser elegida primera Secretària de la Dona de CCOO a Madrid i, a l'any següent, va assumir la mateixa responsabilitat a nivell confederal, càrrec que va exercir fins a 1981. Des d'aquesta posició va promoure la incorporació de les demandes de les treballadores en l'agenda sindical, defensant que la igualtat laboral, la lluita contra la discriminació i la millora de les condicions de treball de les dones foren reivindicacions centrals del sindicat.

Després de la seua etapa en CCOO, Begoña San José va continuar el seu compromís amb els drets de les dones des de la política i l'àmbit associatiu. Va ser regidora de l'Ajuntament de Madrid per Esquerra Unida entre 1991 i 1995, i va impulsar polítiques d'igualtat, cooperació i protecció social. Paral·lelament, va mantenir una participació activa en organitzacions feministes, com el Fòrum de Madrid contra la Violència a les Dones, des del qual va contribuir a articular el moviment feminista urbà.

En 2022, va ser reconeguda pel Ministeri d'Igualtat en la categoria “Activisme Ciutadà” dins de la lluita feminista i contra el masclisme. La seua trajectòria evidencia una continuïtat entre lluita sindical i acció política, que mostra com la defensa dels drets de les dones ha sigut un eix constant en la seua trajectòria professional i militant.