Amb nom de dona
Sindicalistes
Unitat d'Igualtat. Universitat d'Alacant
VENERANDA GARCÍA-BLANCO MANZANO
Beloncio-Piloña, 1893 - Oviedo, 1992
A més de la seua labor com a mestra, Veneranda García-Blanco Manzano va desenvolupar una activitat constant dins del sindicalisme docent, un àmbit clau per a comprendre el compromís social de moltes mestres del primer terç del segle XX.
En 1928, es va afiliar a l’anomenada “Asociación General de Maestros”, una de les principals organitzacions del professorat a Espanya abans de la Guerra Civil. Des d'aquesta militància va participar en la defensa dels interessos professionals del magisteri, en un context marcat per la precarietat laboral, els baixos salaris i l'escassa valoració social del treball docent, especialment en el medi rural.
El seu compromís sindical va estar estretament lligat a la defensa de l'educació pública i a la millora de les condicions de treball del professorat. “L’Asociación General de Maestros” impulsava reivindicacions com l'estabilitat en l'ocupació, la formació professional i la dignificació de l'escola pública, línies en les quals s'inscriu clarament la trajectòria de Veneranda. Durant la Segona República, aquesta organització es va integrar en la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT), la qual cosa va situar el sindicalisme educatiu dins del moviment obrer organitzat. La implicació de Veneranda García-Blanco en aquestes estructures es va desenvolupar en paral·lel a la seua activitat política, encara que sempre va mantenir una relació directa amb l'àmbit educatiu.
Després dels successos d'Astúries de 1934, una insurrecció obrera durament reprimida pel govern i que va donar lloc a una ona de detencions i persecució política en tot el país, la seua militància sindical i política va tenir conseqüències repressives, entre elles la seua detenció. Durant la Guerra Civil, va continuar exercint funcions relacionades amb l'ensenyament i amb l'administració educativa en la zona republicana.
En conjunt, la seua trajectòria sindical reflecteix el paper actiu de les mestres organitzades que durant la República van vincular educació, drets laborals i compromís social, i que amb freqüència van assumir riscos personals pel seu compromís.