Amb nom de dona
Sindicalistes
Unitat d'Igualtat. Universitat d'Alacant
LUCÍA SÁNCHEZ SAORNIL
Madrid, 1895 - València, 1970
Poetessa i activista feminista vinculada a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va nàixer a Madrid en 1895 i va començar la seua trajectòria pública en l'àmbit literari, participant activament en el moviment ultraista, una de les avantguardes poètiques de les primeres dècades del segle XX. En els seus primers textos va utilitzar el pseudònim masculí “Luciano de San-Saor”, una estratègia que li va permetre publicar en un entorn cultural dominat per homes.
A partir dels anys vint es va incorporar al moviment obrer. Va treballar com a telefonista i es va afiliar a la CNT, des d'on va desenvolupar una intensa labor sindical i organitzativa. Durant la Segona República, la seua activitat es va centrar en la defensa de la formació cultural i política de les dones treballadores, un eix que considerava imprescindible per a la seua emancipació real.
En 1936, al costat de Mercedes Comaposada i Amparo Poch i Gascón, va fundar l'organització “Mujeres Libres”, vinculada a l'anarcosindicalisme però amb estructura autònoma. Aquest mateix any va participar en la creació de la revista Mujeres Libres, òrgan d'expressió del col·lectiu, en la qual va publicar articles sobre educació, treball i sexualitat des d'una perspectiva llibertària. L'organització va arribar a comptar amb més de 20.000 afiliades durant la Guerra Civil.
Després de la derrota republicana, Lucía Sánchez Saornil es va exiliar a França. Va tornar a Espanya al començament dels anys quaranta i es va establir a València, on va viure allunyada de l'activitat pública a causa de la repressió franquista.
La seua figura representa una aportació a l'anarcosindicalisme i al feminisme obrer en l'Estat espanyol, tant des de l'acció sindical com des de la paraula escrita.