Sindicalistes

JOAQUINA DORADO PITA

La Corunya, 1917 - Barcelona, 2017

Des de la Confederació Nacional del Treball (CNT), Joaquina va participar activament en la reorganització del moviment llibertari durant la Guerra Civil Espanyola i en els anys posteriors.

Després de traslladar-se amb la seua família a Barcelona en 1934, es va formar professionalment com a tapissera i envernissadora. Aquest mateix any, es va afiliar al Sindicat de la Fusta i de la Decoració de la CNT, organització amb una presència significativa en l'àmbit industrial barceloní. Durant la Guerra Civil, va formar part del Comitè de Defensa del barri del Poble Sec i va participar en els processos de col·lectivització impulsats per la CNT, integrant-se en el Consell Econòmic de la Indústria de la Fusta socialitzada, en el qual va assumir responsabilitats de direcció.

Així mateix, va militar en les Joventuts Llibertàries del Poble Sec, des d'on va participar en l'activitat sindical i política desenvolupada per joves llibertaris durant la Guerra Civil. En el context dels successos de maig de 1937, es va posicionar contra els corrents estalinistes, defensant les estructures organitzatives confederals de la CNT.

Després de la derrota de la República en 1939, es va exiliar a França, on va col·laborar en la reconstrucció de la CNT en l'exili i va mantenir la seua militància dins del moviment llibertari. Posteriorment va tornar de manera clandestina a Espanya com a integrant del Moviment Llibertari de Resistència. Va ser detinguda per la seua activitat antifranquista i sindical, empresonada i condemnada pel delicte “auxili a la rebel·lió”, i va romandre diversos anys a la presó.

La trajectòria de Joaquina Dorado Pita reflecteix una militància continuada en l'anarcosindicalisme i una participació activa en les estructures organitzatives de la CNT, tant durant la Guerra Civil com sota la repressió franquista, constituint un exemple de la presència femenina en el sindicalisme llibertari espanyol del segle XX.