Sindicalistes

BALBINA PI I SANLLEHY

Sant Boi de Llobregat, 1896 - França, 1973

Destacada sindicalista vinculada especialment a la “Secció Vària de Treballadores Anarcocol·lectivistes” i al moviment obrer català del primer terç del segle XX.

Treballadora del sector tèxtil a Sabadell, Balbina Pi es va afiliar en 1917 al Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT. Aquest mateix any, va ser triada delegada de la Federació Local de Sabadell, càrrec des del qual va començar a organitzar i representar les treballadores en la lluita per millors condicions laborals.

Com a militant sindical, Balbina va combinar acció directa amb propaganda: va organitzar vagues per la carestia de la vida, va impulsar accions de solidaritat amb sindicalistes represaliats i va realitzar mítings pel Baix Llobregat, el Vallès i el Berguedà per fomentar la participació de les dones en el moviment sindical, destacant-se per la seua oratòria i lideratge en aquests espais de conflicte social.

A més de la seua tasca organitzativa, va col·laborar regularment amb publicacions del moviment obrer com Solidaridad Obrera i Nuestra Voz, signant sovint sota els pseudònims “Margot” i “Libertad Caída”, la qual cosa va contribuir a difondre idees sindicalistes entre la classe treballadora.

Durant la Segona República, Balbina es va posicionar al voltant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i en 1936 va crear l'Agrupació Feminista Anticlerical, un grup de dones que va articular accions de propaganda fora dels marcs sindicals tradicionals, enfortint vincles entre sindicalisme i reivindicacions socials més àmplies.

Després de la Guerra Civil, va ser forçada a l'exili a França, on va continuar el seu compromís amb la solidaritat antifeixista fins a 1970. La seua trajectòria sindical, marcada per l'organització, el discurs públic i l'articulació de la presència femenina en el moviment obrer, la situa com una de les figures més rellevants de l'anarcosindicalisme espanyol.