Sindicalistes

TERESA CLARAMUNT CREUS

Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931

És una de les figures més destacades del moviment obrer i del sindicalisme anarquista a Espanya de finals del segle XIX i principis del XX. Nascuda en una família obrera, va treballar des de molt jove en la indústria tèxtil, la qual cosa la va acostar a les difícils condicions laborals de la classe treballadora i la va impulsar a organitzar-se amb altres treballadors i treballadores. En 1883, va participar activament en la vaga de les set setmanes, una de les primeres grans mobilitzacions per la jornada laboral de deu hores a Sabadell. A l'octubre de 1884, va fundar la “Secció Vària de Treballadores Anarcocol·lectivistes de Sabadell”, una de les primeres organitzacions sindicals femenines a Espanya, amb l'objectiu d'articular la lluita de les treballadores dins del moviment obrer. La seua trajectòria sindical va combinar l'organització en els tallers amb la propaganda escrita i oral: en 1901 va impulsar la revista “El Productor”, un mitjà clau per a difondre idees sindicalistes i anarquistes entre la classe treballadora.

Teresa Claramunt també va jugar un paper significatiu en l'ampliació de les xarxes del sindicalisme: després dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) va ser empresonada i, a Saragossa, va promoure l'adhesió de sindicats locals a la Confederació Nacional del Treball (CNT), organització que arribaria a ser central en el sindicalisme espanyol. La seua constant persecució i repressió per part de l'Estat subratllen la rellevància de la seua acció sindical: no sols va articular col·lectius de treballadores, sinó que va contribuir a integrar a aquests col·lectius en estructures sindicals més àmplies que marcarien el moviment obrer del segle XX.