Amb Noms de Dona

Científiques en el camp de la immunologia i les vacunes

El segle XX va ser considerat per David Napier com The Age of Immunology, una etapa transcendental en la història de la medicina contemporània en la qual s’uneixen dos dels trets més significatius del segle XX: la batalla, en gran manera guanyada, davant les malalties infeccioses, i l’elaboració teorètica i l’estudi científic d’una nova funció de l’organisme: la immunitat. Una nova visió que es considerava que subordinava tots els processos orgànics amb un propòsit comú: el defensiu. Si al llarg del Mediterrani els llatzerets van simbolitzar, fins a l’inici del segle XX, la línia defensiva de l’Europa Occidental davant les epidèmies que venien d’Orient, la contemporaneïtat va representar una transformació qualitativa de l’antic ordre. La barrera defensiva ja no era una frontera geogràfica o un altre tipus de barrera. A partir d’aquesta nova etapa, les persones constituïen per si mateixes la primera línia de defensa.

El descobriment dels atributs defensius de l’organisme ha sigut, des del segle passat, objecte d’anàlisi científica, bàsica i aplicada. Es considera que, fins i tot, va modificar en gran manera el llenguatge de la medicina, i va conformar a partir d’aquest moment un camp de referència obligada en el diagnòstic, la prevenció i l’activitat terapèutica.

L’objectiu d’aquesta exposició virtual és reconstruir algunes de les aportacions que, en l’àrea de la immunologia bàsica o de les seues aplicacions, especialment en el desenvolupament de les vacunes, van ser protagonitzades per dones a partir de les primeres dècades del segle XX, quan es va iniciar la institucionalització d’aquest important camp d’investigació científica i de la salut pública. Considerem que, en el context actual de pandèmia pel virus SARS-CoV-2, resulta especialment rellevant donar visibilitat a la important contribució realitzada per investigadores de diferents disciplines en l’àmbit de la immunologia en general, i l’aplicació en les vacunes en particular. Com a exemple paradigmàtic, en una de les més actives societats científiques com l’American Association of Immunologistsm (AII), des de l’inici el 1913 fins a 1958 les dones només representaven el 10% de tots els membres.

L’exposició virtual consta de dues grans seccions. En la primera, ens referirem a dones científiques que han marcat una fita significativa en el camp de la immunologia bàsica i experimental i les seues aplicacions per a la salut pública (vacunes) i l’entorn clínic i terapèutic. El segon bloc està consagrat a presentar algunes de les protagonistes d’aquests camps en l’entorn espanyol.

Autoria i agraïments: A Rosa María Ballester Añón, Catedràtica d’Història de Ciència i Premi d’Igualtat per la Universitat d’Alacant (2019), per la redacció de la presentació d’aquesta exposició virtual. Tant ella com José Miguel Sempere, Catedràtic d’Immunologia i Director del Departament Biotecnologia de la Universitat d’Alacant, van realitzar la selecció i desenvolupament de les biografies que es presenten en l’Exposició.

Descarregar publicació

KATALIN KARIKÓ

(1955)


Doctora en Bioquímica (Hongria). Ha passat dècades investigant les possibilitats terapèutiques de l’ARNm en la Universitat de Pennsilvània (EUA). Va començar la seua investigació en el Centre d’Investigacions Biològiques de la Universitat de Szeged, en la qual, a més, es va doctorar. És en eixe instant quan va començar a interessar-se per l’àcid ribonucleic. Va continuar la investigació en la Universitat de Temple (EUA) fins a arribar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Pennsilvània. El primer obstacle que va tenir va ser el finançament. En aquell moment, la investigació en ARNm per a combatre malalties es va considerar massa arriscada com per a invertir-hi. Totes les seues sol·licituds per a rebre una subvenció van ser rebutjades. Així mateix, com que no era ciutadana nord-americana i necessitava un treball per a poder renovar el visat, va acceptar continuar investigant amb un rang inferior i menor salari. No va ser fins a l’any 2004 quan va aconseguir desenvolupar per primera vegada un mètode per a utilitzar ARNm sintètic per a combatre malalties. Eixe treball és ara la base de la vacuna de Moderna i Pfizer-BioNTech contra la COVID-19. Actualment, és vicepresidenta sènior en BioNTech RNA Pharmaceuticals, soci de Pfizzer.


© 2021 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es