Amb Noms de Dona

Científiques en el camp de la immunologia i les vacunes

El segle XX va ser considerat per David Napier com The Age of Immunology, una etapa transcendental en la història de la medicina contemporània en la qual s’uneixen dos dels trets més significatius del segle XX: la batalla, en gran manera guanyada, davant les malalties infeccioses, i l’elaboració teorètica i l’estudi científic d’una nova funció de l’organisme: la immunitat. Una nova visió que es considerava que subordinava tots els processos orgànics amb un propòsit comú: el defensiu. Si al llarg del Mediterrani els llatzerets van simbolitzar, fins a l’inici del segle XX, la línia defensiva de l’Europa Occidental davant les epidèmies que venien d’Orient, la contemporaneïtat va representar una transformació qualitativa de l’antic ordre. La barrera defensiva ja no era una frontera geogràfica o un altre tipus de barrera. A partir d’aquesta nova etapa, les persones constituïen per si mateixes la primera línia de defensa.

El descobriment dels atributs defensius de l’organisme ha sigut, des del segle passat, objecte d’anàlisi científica, bàsica i aplicada. Es considera que, fins i tot, va modificar en gran manera el llenguatge de la medicina, i va conformar a partir d’aquest moment un camp de referència obligada en el diagnòstic, la prevenció i l’activitat terapèutica.

L’objectiu d’aquesta exposició virtual és reconstruir algunes de les aportacions que, en l’àrea de la immunologia bàsica o de les seues aplicacions, especialment en el desenvolupament de les vacunes, van ser protagonitzades per dones a partir de les primeres dècades del segle XX, quan es va iniciar la institucionalització d’aquest important camp d’investigació científica i de la salut pública. Considerem que, en el context actual de pandèmia pel virus SARS-CoV-2, resulta especialment rellevant donar visibilitat a la important contribució realitzada per investigadores de diferents disciplines en l’àmbit de la immunologia en general, i l’aplicació en les vacunes en particular. Com a exemple paradigmàtic, en una de les més actives societats científiques com l’American Association of Immunologistsm (AII), des de l’inici el 1913 fins a 1958 les dones només representaven el 10% de tots els membres.

L’exposició virtual consta de dues grans seccions. En la primera, ens referirem a dones científiques que han marcat una fita significativa en el camp de la immunologia bàsica i experimental i les seues aplicacions per a la salut pública (vacunes) i l’entorn clínic i terapèutic. El segon bloc està consagrat a presentar algunes de les protagonistes d’aquests camps en l’entorn espanyol.

Autoria i agraïments: A Rosa María Ballester Añón, Catedràtica d’Història de Ciència i Premi d’Igualtat per la Universitat d’Alacant (2019), per la redacció de la presentació d’aquesta exposició virtual. Tant ella com José Miguel Sempere, Catedràtic d’Immunologia i Director del Departament Biotecnologia de la Universitat d’Alacant, van realitzar la selecció i desenvolupament de les biografies que es presenten en l’Exposició.

Descarregar publicació

POLLY MATZINGER

(1947)


Doctora en Biologia (França). Polly Celine Eveline Matzinger és la immunòloga que va proposar la teoria del model del perill (danger model theory) sobre com funciona el sistema immunitari. L’any 2002, la revista Discover va reconèixer Matzinger com una de les 100 dones més importants de la ciència. Va ser cap de la secció de Tolerància i Memòria de Cèl·lules T del Laboratori d’Immunologia Cel·lular i Molecular en l’Institut Nacional d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses dels Estats Units (NIAID) fins a l’abril del 2013. El 1994 va exposar la idea que les cèl·lules presentadores d’antígens responen a diferents “senyals de perill” (DAMPs, damage-associated molecular patterns), sobretot de cèl·lules que pateixen lesions, estrès o “mort cel·lular brusca”. Les DAMPs alliberades per aquestes cèl·lules fan saber al sistema immunitari que existeix un problema que requereix una resposta immunitària. Va argumentar que les cèl·lules T i la resposta immunitària que orquestren es produeix per una resposta dinàmica i constantment actualitzada al perill, definit pel mal cel·lular. Va ser presidenta de l’International DAMPs Association (IDA).


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es