Amb Noms de Dona

Científiques en el camp de la immunologia i les vacunes

El segle XX va ser considerat per David Napier com The Age of Immunology, una etapa transcendental en la història de la medicina contemporània en la qual s’uneixen dos dels trets més significatius del segle XX: la batalla, en gran manera guanyada, davant les malalties infeccioses, i l’elaboració teorètica i l’estudi científic d’una nova funció de l’organisme: la immunitat. Una nova visió que es considerava que subordinava tots els processos orgànics amb un propòsit comú: el defensiu. Si al llarg del Mediterrani els llatzerets van simbolitzar, fins a l’inici del segle XX, la línia defensiva de l’Europa Occidental davant les epidèmies que venien d’Orient, la contemporaneïtat va representar una transformació qualitativa de l’antic ordre. La barrera defensiva ja no era una frontera geogràfica o un altre tipus de barrera. A partir d’aquesta nova etapa, les persones constituïen per si mateixes la primera línia de defensa.

El descobriment dels atributs defensius de l’organisme ha sigut, des del segle passat, objecte d’anàlisi científica, bàsica i aplicada. Es considera que, fins i tot, va modificar en gran manera el llenguatge de la medicina, i va conformar a partir d’aquest moment un camp de referència obligada en el diagnòstic, la prevenció i l’activitat terapèutica.

L’objectiu d’aquesta exposició virtual és reconstruir algunes de les aportacions que, en l’àrea de la immunologia bàsica o de les seues aplicacions, especialment en el desenvolupament de les vacunes, van ser protagonitzades per dones a partir de les primeres dècades del segle XX, quan es va iniciar la institucionalització d’aquest important camp d’investigació científica i de la salut pública. Considerem que, en el context actual de pandèmia pel virus SARS-CoV-2, resulta especialment rellevant donar visibilitat a la important contribució realitzada per investigadores de diferents disciplines en l’àmbit de la immunologia en general, i l’aplicació en les vacunes en particular. Com a exemple paradigmàtic, en una de les més actives societats científiques com l’American Association of Immunologistsm (AII), des de l’inici el 1913 fins a 1958 les dones només representaven el 10% de tots els membres.

L’exposició virtual consta de dues grans seccions. En la primera, ens referirem a dones científiques que han marcat una fita significativa en el camp de la immunologia bàsica i experimental i les seues aplicacions per a la salut pública (vacunes) i l’entorn clínic i terapèutic. El segon bloc està consagrat a presentar algunes de les protagonistes d’aquests camps en l’entorn espanyol.

Autoria i agraïments: A Rosa María Ballester Añón, Catedràtica d’Història de Ciència i Premi d’Igualtat per la Universitat d’Alacant (2019), per la redacció de la presentació d’aquesta exposició virtual. Tant ella com José Miguel Sempere, Catedràtic d’Immunologia i Director del Departament Biotecnologia de la Universitat d’Alacant, van realitzar la selecció i desenvolupament de les biografies que es presenten en l’Exposició.

Descarregar publicació

ISABEL MERRICK MORGAN

(1911-1996)


Científica nord-americana, filla del genetista i premi Nobel de Fisiologia i Medicina el 1933, Thomas Hunt Morgan. De formació molt sòlida com a investigadora en el laboratori del patòleg i microbiòleg Peter Olinsky en la Universitat de Pennsilvània, va formar part, a partir de 1944, al costat de David Bodian i Howard Howe, de l’important grup d’investigació en virologia de la Universitat John Hopkins. Els seus treballs científics tenen relació amb la poliomielitis, una malaltia vírica amb brots epidèmics sobretot a mitjan segle XX, que afecta el sistema nerviós i causa en molts casos paràlisis musculars, grans invalideses i, fins i tot, la mort dels qui la pateixen, sobretot menors de cinc anys.
Les aportacions de Morgan van ser, d’una banda, el descobriment de la via digestiva com a ruta d’entrada del virus; en segon lloc, l’existència de tres serotips diferents de poliovirus i, finalment, ser la pionera dels estudis experimentals que van fer possible la creació de la primera de les vacunes antipoliomielítiques. Aquestes últimes van permetre Jonas Salk la realització de la primera campanya d’immunització massiva que, juntament amb l’aparició d’una altra vacuna amb gèrmens vius atenuats (vacuna Sabin), van fer possible l’erradicació de la poliomielitis en àmplies zones del planeta.
Al gener de 1958, el seu bust va ser esculpit en el conjunt escultòric The Polio Hall of Fame en el Roosevelt Warm Spring Institute for Rehabilitation a Geòrgia com a homenatge a l’equip d’investigació sobre la poliomielitis, en el qual Morgan era l’única dona.


© 2021 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es