Amb noms de dona:

Mestres

L’exposició Amb noms de dona: Mestres inclou les biografies de setze mestres. Algunes d’elles són contemporànies, d’altres són d’èpoques passades. Algunes d’elles són espanyoles, però també n’hi ha d’altres països europeus, americans, africans i asiàtics. Totes destaquen per les seues aportacions al món educatiu i a les societats en què han desenvolupat els seus èxits. Entre les mestres ací incloses apreciem diversitat de trajectòries professionals, però comparteixen un fort compromís social, senya d’identitat de la professió de mestra, de docent, siga quina siga la seua etapa educativa o el seu context sociocultural. Les aportacions conceptuals i les innovacions metodològiques per les quals se’ls reconeix són diverses. Algunes d’aquestes s’han centrat en la primera infància com una etapa vital amb característiques pròpies i de gran importància educativa; altres, a revalorar i qualificar la formació inicial docent; d’altres, en la necessitat d’educar des de la naturalesa, les arts, la ciència experimental, l’aprenentatge manipulatiu, el respecte a les emocions i el desenvolupament del pensament crític. Se’ls considera impulsores i precursores de teories i mètodes molt vigents a les escoles actuals, són referents d’una identitat docent centrada en l’alumnat com a protagonista del seu procés d’aprenentatge propi. A més, totes destaquen pel compromís amb l’educació per a la igualtat d’oportunitats, tant de les xiquetes i dones en aquells contextos en què va ser o és necessari, com de la població rural, les persones en situació d’exclusió social, de guerra i altres violències o vulnerabilitats.

L’objectiu de l’exposició és doble. D’una banda, pretén visibilitzar aquestes mestres i les seues aportacions a les ciències de l’educació, a les arts, a les polítiques educatives, als processos democràtics i, en general, a la societat. Però també, a través de les seues biografies, es pretén visibilitzar i reconèixer socialment la professió de mestra, feminitzada en el seu conjunt i hiperfeminitzada quan se centra en l’alumnat de menor edat o majors necessitats educatives, i de vegades, per això, tan poc valorada. Retre homenatge així a tantes mestres invisibles, oblidades, mai reconegudes, però que tanta importància han tingut en la construcció de societats més lliures, més formades i més democràtiques. El nostre agraïment i reconeixement a totes elles, mestres.

Autoria i agraïments: A Rocío Diez Ros, Professora Titular d'Universitat del Departament de Didàctica General i Didàctiques Específiques de la UA, per la redacció de la presentació d'aquesta exposició i per contribuir a la selecció de les mestres referents.

Gabriela Mistral

Xile 1889 – els Estats Units 1957


Gabriela Mistral, pseudònim de Lucila Godoy Alcayaga, va ser una destacada poetessa, escriptora, pedagoga i diplomàtica xilena. La passió per l’educació es va manifestar des de ben petita, treballant com a mestra rural i col·laborant en publicacions literàries des de 1904. Va assumir diverses funcions al servei de l’educació pública de Xile, des d’ajudant “sense títol” —no va anar mai a la universitat—, fins a directora de liceus femenins. Va desenvolupar un ideari pedagògic que transcendira les aules, i afirmava: “Ensenyar sempre: tant al pati i al carrer, com a la sala de classe. Ensenyar amb actitud, el gest i la paraula”. L’any 1922, Mistral va ser convidada a Mèxic per a col·laborar en la reforma educativa del país. Hi va implementar les “escoles a l’aire lliure”, projecte que ja estava desenvolupant a Xile com a mestra rural; així mateix, va contribuir a la formació de les Misiones Culturales —grups de professionals i intel·lectuals que formaven mestres de comunitats rurals i aïllades. En els seus escrits i discursos, va destacar la importància de formar els i les professionals de l’educació perquè assumiren que xiquets i xiquetes no són només receptors de coneixement, sinó éssers complets, amb emocions, desitjos i necessitats. Mistral va ser una gran defensora de l’educació per a les dones i per als i les menors en situació de vulnerabilitat, cercant crear una educació empoderadora i que els brindara les eines per a superar les adversitats. A través de la seua vida i obra, Gabriela Mistral ha sigut un referent per a educadors i educadores compromesos amb la creació d’una educació inclusiva, humanista i transformadora. Va rebre el Premi Nobel de literatura en 1945 —fou la primera dona d’Amèrica Llatina a rebre’l.


© 2025 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es