Gabriela Mistral, pseudònim de Lucila Godoy Alcayaga, va ser una destacada poetessa, escriptora, pedagoga i diplomàtica xilena. La passió per l’educació es va manifestar des de ben petita, treballant com a mestra rural i col·laborant en publicacions literàries des de 1904. Va assumir diverses funcions al servei de l’educació pública de Xile, des d’ajudant “sense títol” —no va anar mai a la universitat—, fins a directora de liceus femenins. Va desenvolupar un ideari pedagògic que transcendira les aules, i afirmava: “Ensenyar sempre: tant al pati i al carrer, com a la sala de classe. Ensenyar amb actitud, el gest i la paraula”. L’any 1922, Mistral va ser convidada a Mèxic per a col·laborar en la reforma educativa del país. Hi va implementar les “escoles a l’aire lliure”, projecte que ja estava desenvolupant a Xile com a mestra rural; així mateix, va contribuir a la formació de les Misiones Culturales —grups de professionals i intel·lectuals que formaven mestres de comunitats rurals i aïllades. En els seus escrits i discursos, va destacar la importància de formar els i les professionals de l’educació perquè assumiren que xiquets i xiquetes no són només receptors de coneixement, sinó éssers complets, amb emocions, desitjos i necessitats. Mistral va ser una gran defensora de l’educació per a les dones i per als i les menors en situació de vulnerabilitat, cercant crear una educació empoderadora i que els brindara les eines per a superar les adversitats. A través de la seua vida i obra, Gabriela Mistral ha sigut un referent per a educadors i educadores compromesos amb la creació d’una educació inclusiva, humanista i transformadora. Va rebre el Premi Nobel de literatura en 1945 —fou la primera dona d’Amèrica Llatina a rebre’l.
© 2025 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es