Amb noms de dona:

Mestres

L’exposició Amb noms de dona: Mestres inclou les biografies de setze mestres. Algunes d’elles són contemporànies, d’altres són d’èpoques passades. Algunes d’elles són espanyoles, però també n’hi ha d’altres països europeus, americans, africans i asiàtics. Totes destaquen per les seues aportacions al món educatiu i a les societats en què han desenvolupat els seus èxits. Entre les mestres ací incloses apreciem diversitat de trajectòries professionals, però comparteixen un fort compromís social, senya d’identitat de la professió de mestra, de docent, siga quina siga la seua etapa educativa o el seu context sociocultural. Les aportacions conceptuals i les innovacions metodològiques per les quals se’ls reconeix són diverses. Algunes d’aquestes s’han centrat en la primera infància com una etapa vital amb característiques pròpies i de gran importància educativa; altres, a revalorar i qualificar la formació inicial docent; d’altres, en la necessitat d’educar des de la naturalesa, les arts, la ciència experimental, l’aprenentatge manipulatiu, el respecte a les emocions i el desenvolupament del pensament crític. Se’ls considera impulsores i precursores de teories i mètodes molt vigents a les escoles actuals, són referents d’una identitat docent centrada en l’alumnat com a protagonista del seu procés d’aprenentatge propi. A més, totes destaquen pel compromís amb l’educació per a la igualtat d’oportunitats, tant de les xiquetes i dones en aquells contextos en què va ser o és necessari, com de la població rural, les persones en situació d’exclusió social, de guerra i altres violències o vulnerabilitats.

L’objectiu de l’exposició és doble. D’una banda, pretén visibilitzar aquestes mestres i les seues aportacions a les ciències de l’educació, a les arts, a les polítiques educatives, als processos democràtics i, en general, a la societat. Però també, a través de les seues biografies, es pretén visibilitzar i reconèixer socialment la professió de mestra, feminitzada en el seu conjunt i hiperfeminitzada quan se centra en l’alumnat de menor edat o majors necessitats educatives, i de vegades, per això, tan poc valorada. Retre homenatge així a tantes mestres invisibles, oblidades, mai reconegudes, però que tanta importància han tingut en la construcció de societats més lliures, més formades i més democràtiques. El nostre agraïment i reconeixement a totes elles, mestres.

Autoria i agraïments: A Rocío Diez Ros, Professora Titular d'Universitat del Departament de Didàctica General i Didàctiques Específiques de la UA, per la redacció de la presentació d'aquesta exposició i per contribuir a la selecció de les mestres referents.

María de Maeztu y Whitney

Espanya 1881 - Argentina1948


Mestra, pedagoga, humanista i feminista que va influir profundament en l’educació de les dones a Espanya. Va ser una de les primeres dones a obtenir una llicenciatura en Filosofia i Lletres. Com a educadora, va ser pionera en l’impuls de l’ensenyament secundari i superior per a les dones, un àmbit en què la presència femenina era quasi inexistent. En 1915, va fundar a Madrid la Institució d’Ensenyament Secundari per a Dones, una de les primeres a oferir formació acadèmica avançada amb la finalitat de proporcionar-los les eines necessàries per a poder desenvolupar-se professionalment i participar activament en la societat. María de Maeztu va defensar l’accés igualitari a l’educació per a les dones, especialment en àrees científiques i humanístiques. El seu llegat educatiu, que combinava la pedagogia amb el feminisme, continua sent una referència important en la història de l’educació espanyola. Maeztu va lluitar per la igualtat de drets entre homes i dones. Va cofundar el Lyceum Club Femení i va ser la primera presidenta de la Federació Espanyola de Dones Universitàries. La seua tasca educativa i feminista la van portar a impartir conferències al Regne Unit, els Estats Units i l’Argentina. La Guerra Civil espanyola va marcar un punt d’inflexió en la seua vida. Després de l’afusellament del seu germà Ramiro, es va exiliar a l’Argentina en 1936, on va continuar treballant com a conferenciant i escriptora, i va ser catedràtica d’Història de l’Educació en la Universitat de Buenos Aires.


© 2025 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es