Amb noms de dona:

Mestres

L’exposició Amb noms de dona: Mestres inclou les biografies de setze mestres. Algunes d’elles són contemporànies, d’altres són d’èpoques passades. Algunes d’elles són espanyoles, però també n’hi ha d’altres països europeus, americans, africans i asiàtics. Totes destaquen per les seues aportacions al món educatiu i a les societats en què han desenvolupat els seus èxits. Entre les mestres ací incloses apreciem diversitat de trajectòries professionals, però comparteixen un fort compromís social, senya d’identitat de la professió de mestra, de docent, siga quina siga la seua etapa educativa o el seu context sociocultural. Les aportacions conceptuals i les innovacions metodològiques per les quals se’ls reconeix són diverses. Algunes d’aquestes s’han centrat en la primera infància com una etapa vital amb característiques pròpies i de gran importància educativa; altres, a revalorar i qualificar la formació inicial docent; d’altres, en la necessitat d’educar des de la naturalesa, les arts, la ciència experimental, l’aprenentatge manipulatiu, el respecte a les emocions i el desenvolupament del pensament crític. Se’ls considera impulsores i precursores de teories i mètodes molt vigents a les escoles actuals, són referents d’una identitat docent centrada en l’alumnat com a protagonista del seu procés d’aprenentatge propi. A més, totes destaquen pel compromís amb l’educació per a la igualtat d’oportunitats, tant de les xiquetes i dones en aquells contextos en què va ser o és necessari, com de la població rural, les persones en situació d’exclusió social, de guerra i altres violències o vulnerabilitats.

L’objectiu de l’exposició és doble. D’una banda, pretén visibilitzar aquestes mestres i les seues aportacions a les ciències de l’educació, a les arts, a les polítiques educatives, als processos democràtics i, en general, a la societat. Però també, a través de les seues biografies, es pretén visibilitzar i reconèixer socialment la professió de mestra, feminitzada en el seu conjunt i hiperfeminitzada quan se centra en l’alumnat de menor edat o majors necessitats educatives, i de vegades, per això, tan poc valorada. Retre homenatge així a tantes mestres invisibles, oblidades, mai reconegudes, però que tanta importància han tingut en la construcció de societats més lliures, més formades i més democràtiques. El nostre agraïment i reconeixement a totes elles, mestres.

Autoria i agraïments: A Rocío Diez Ros, Professora Titular d'Universitat del Departament de Didàctica General i Didàctiques Específiques de la UA, per la redacció de la presentació d'aquesta exposició i per contribuir a la selecció de les mestres referents.

Rosa Sensat i Vila

Espanya 1873-1961


Pedagoga, mestra, pionera en la renovació pedagògica que va tenir lloc a Catalunya en les primeres dècades del segle XX. Sensat va ser una mestra d’escola primària pública, que va fer de l’ensenyament una passió personal i un compromís social. Amb 17 anys, va començar a treballar com a mestra de l’escola municipal del seu poble, Masnou (Barcelona), i en 1986, després de guanyar una plaça d’auxiliar de pàrvuls a Madrid, va entrar en contacte amb la Institución Libre de Enseñanza, els integrants de la qual creien en la regeneració del país a través de l’educació integral de les persones. El seu interès pels nous corrents pedagògics europeus la va animar, en 1912, a fer una estada en l’Institut Rousseau de Ginebra i en l’École de l’Ermitage de Brussel·les. De 1914 a 1930 va dirigir l’Escola de Bosc de Montjuïc, la primera escola activa pública i a l’aire lliure de Catalunya. En una època en què l’ensenyament estava molt jerarquitzat i era molt autoritari, Sensat va proposar una pedagogia que valorava la creativitat, la participació activa dels i les estudiants i el respecte pel seu desenvolupament integral. Durant la Segona República, en 1931, Sensat va assumir la direcció del Grup Escolar Milà i Fontanals en un dels barris més pobres de Barcelona, on es va dedicar a implementar els seus principis educatius. Amb l’arribada del franquisme, en 1939, va ser apartada de la pràctica professional a causa de la seua ideologia progressista i el seu compromís amb la catalanitat.


© 2025 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es