Filla de fadrina d’Amalia Goyri, filla de fadrina alhora de Juana Vicenta Goyri y Barrenechea, de Deusto. Les filles de fadrina no reconegudes en aquella època no tenien segon cognom. Va ser escriptora, investigadora en el camp de la literatura espanyola, filòloga i professora espanyola. Va ser també la primera estudiant oficial de Filosofia i Lletres de la universitat espanyola i va formar part de l'avantguarda de defensores dels drets de la dona. Els seus estudis sobre el romancer espanyol, al costat del seu marit Ramón Menéndez Pidal, han establit les bases de la investigació en aquest camp.
La seua trajectòria com a professora va començar el 1894 en l'Associació per a l'Ensenyament de la Dona, on va ensenyar literatura i va elaborar els programes pedagògics de les assignatures Llengua Espanyola i Literatura per a xiquets i xiquetes de 8 a 10 anys. De 1916 a 1920 va impartir literatura en la Residencia de Señoritas, creada el 1918. Al costat de María de Maeztu, van redactar els programes d'ensenyament de l'espanyol per a xiquets de vuit a deu anys i es va encarregar de la direcció i el seguiment dels programes de Llengua i Literatura Espanyola en l’Institut-Escola, institució en la qual va estar especialment implicada. El 23 d’octubre de 1933 va ser nomenada vocal del Patronat de la Junta per a l’Ampliació d’Estudis, que era l'organisme responsable per a prendre les decisions més importants de les escoles del país.
La seua filla Jimena Menéndez-Pidal va continuar amb la tasca de coeducació durant el franquisme.
© 2025 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es