Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

MARÍA AMALIA VICENTA GOYRI

Espanya, 1873 - 1954


Filla de fadrina d’Amalia Goyri, filla de fadrina alhora de Juana Vicenta Goyri y Barrenechea, de Deusto. Les filles de fadrina no reconegudes en aquella època no tenien segon cognom. Va ser escriptora, investigadora en el camp de la literatura espanyola, filòloga i professora espanyola. Va ser també la primera estudiant oficial de Filosofia i Lletres de la universitat espanyola i va formar part de l'avantguarda de defensores dels drets de la dona. Els seus estudis sobre el romancer espanyol, al costat del seu marit Ramón Menéndez Pidal, han establit les bases de la investigació en aquest camp.

La seua trajectòria com a professora va començar el 1894 en l'Associació per a l'Ensenyament de la Dona, on va ensenyar literatura i va elaborar els programes pedagògics de les assignatures Llengua Espanyola i Literatura per a xiquets i xiquetes de 8 a 10 anys. De 1916 a 1920 va impartir literatura en la Residencia de Señoritas, creada el 1918. Al costat de María de Maeztu, van redactar els programes d'ensenyament de l'espanyol per a xiquets de vuit a deu anys i es va encarregar de la direcció i el seguiment dels programes de Llengua i Literatura Espanyola en l’Institut-Escola, institució en la qual va estar especialment implicada. El 23 d’octubre de 1933 va ser nomenada vocal del Patronat de la Junta per a l’Ampliació d’Estudis, que era l'organisme responsable per a prendre les decisions més importants de les escoles del país.

La seua filla Jimena Menéndez-Pidal va continuar amb la tasca de coeducació durant el franquisme.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es