Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

JEAN PURDY

Regne Unit, 1945-1985


Infermera i embriòloga britànica que va tenir un paper clau en el desenvolupament de la fecundació in vitro. Purdy va obtenir una plaça en el Laboratori de Fisiologia de Cambridge al costat dels doctors Robert Edwards i Patrick Steptoe, que es trobaven treballant en la possibilitat d’extraure un òvul d’una dona, fecundar-lo fora del cos amb espermatozoides d’un home i tornar a implantar-lo a l’úter de la dona amb èxit. Purdy va participar activament en la concepció de Louise Brown el 1978, que es convertiria en la primera bebè proveta de la història, i va ser la primera a observar les cèl·lules de l’embrió dividint-se i l'encarregada de transferir eixe incipient embrió a l’úter de sa mare perquè continuara el desenvolupament.

Malgrat les seues contribucions, van ser els seus companys Robert Edwards i Patrick Steptoe els que van passar a la posteritat, i el primer va rebre el Premi Nobel de Medicina. Malgrat això i la seua mort prematura als 39 anys, tant Edwards com Steptoe la van citar sempre que van ser reconeguts pels seus avanços, i li van donar la rellevància que mereixia en ells. Tanmateix, els reconeixements oficials van ser més escassos i tardans. No va ser fins a 2015 quan la Royal Biological Society va dedicar a l'equip una placa en la seua clínica en la qual apareixia, per fi, el seu nom.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es