Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

MARTHE GAUTIER

França, 1925 - 2022


Va ser una metgessa i investigadora francesa especialista en cardiologia pediàtrica i protagonista del descobriment del cromosoma supernumerari responsable de la síndrome de Down, realitzat en col·laboració amb el pediatre i genetista Raymond Turpin i el genetista Jérôme Lejeune.

A l’abril de 1960, la malaltia es va batejar com a trisomia 21 i es va atribuir a Lejeune la posada en evidència d'aquesta anomalia cromosòmica, a pesar que Gautier havia iniciat i dirigit tècnicament la investigació. Molesta per haver sigut marginada en l'autoria del descobriment, Gautier va decidir abandonar l'estudi de la trisomia 21 per a tornar a dedicar-se a les cures de xiquetes i xiquets amb cardiopaties.

Al juliol de 2014, el Comitè d’Ètica de l'Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale (INSERM) va emetre una nota recordant el paper decisiu de Gautier en aquest descobriment, i va utilitzar aquest cas per a recordar les regles internacionals en vigor per a publicacions científiques i llistes d’autors.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es