Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

MARIAN C. DIAMOND

EUA, 1926 - 2017


Va ser una neurocientífica pionera en l'estudi de la neuroplasticitat cerebral. Va ser professora d'anatomia en la Universitat de Berkeley (Califòrnia). Va treballar en un equip d'investigació multidisciplinària al costat de professionals de la psicologia i de la química, i va mostrar per primera vegada evidències de plasticitat en l'escorça cerebral dels mamífers. Les seues contribucions, incloent-hi l'estudi del cervell d'Albert Einstein, van ser pioners en el camp de les neurociències. A més de la seua carrera en el laboratori, Marian va compaginar la investigació amb la docència com a professora emèrita de la Unitat de Biologia Integrativa de la Universitat de Berkeley. Durant la seua trajectòria universitària va ser guardonada amb un gran nombre de premis i reconeixements.

L’any 1964, quan estava a punt de publicar un dels seus primers articles de gran importància sobre la plasticitat cerebral, es va trobar que dues dels coautors del treball, David Krech i Mark Rosenzweig, van posar els seus noms per davant del seu malgrat haver fet contribucions menors a l'article. Posteriorment, la Dra. Diamond va protestar i el seu nom va ser finalment posat el primer.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es