Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

MARY WINSTON JACKSON

EUA, 1921 - 2005


Va ser la primera enginyera afroamericana de la NACA (després, la NASA). Per a aconseguir-ho, va trencar esquemes. Va haver d'assistir a classes nocturnes dels estudis gestionats per la Universitat de Virgínia que s'impartien en l'institut de secundària de Hampton. Però en aquell moment era una institució tan sols per a blancs, per la qual cosa Mary va haver d'aconseguir abans el permís de l'Ajuntament de Hampton per a poder assistir a les classes. Després de finalitzar els estudis, va ser ascendida a enginyera aeroespacial en la NASA, però al llarg de la seua carrera va ser constantment limitada per a aconseguir els llocs més alts de gerència per ser de raça negra i dona. Les seues aportacions no van ser reconegudes fins a molt temps després.

L’any 2019 li va ser atorgada la Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units, juntament amb Katherine Johnson, Christine Darden i Dorothy Vaughan, en un acte per a honrar totes les dones que van contribuir a l'èxit de l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai durant la carrera espacial als EUA. Mary Jackson va dedicar tota la seua vida a ajudar dones i minories sota el seu lema Share what you have and take care of each other.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es