Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

DENISE SCOTT BROWN

Rhodèsia, 1931


És una arquitecta postmoderna, urbanista, escriptora i professora. Experta en planificació urbana i docent en universitats com Berkeley, Yale i Harvard, va escriure el 1972, en col·laboració amb Robert Venturi i Steven Izenour, Aprendiendo de Las Vegas: el simbolismo olvidado de la forma arquitectónica, un dels llibres més influents en arquitectura en la segona meitat del segle XX. És considerada com l'arquitecta més famosa de la segona meitat del segle XX. Es va casar amb Robert Venturi l’any 1967 i van treballar junts des de 1969. Tanmateix, el 1991 va ser exclosa del premi Pritzker, fet que va provocar la seua protesta i el debat sobre les dificultats de les dones arquitectes per a ser reconegudes en la seua professió. Finalment, se'ls va atorgar de manera conjunta la Medalla d’Or de l’American Institute of Architects 2016, de manera que es va convertir en la segona dona de la història que guanya el guardó més prestigiós del món de l'arquitectura i en la primera dona viva que rep aquest guardó.

És sòcia de l'estudi d'arquitectura Venturi, Scott Brown i associats de Filadèlfia (els Estats Units) que, el 2012, després de la jubilació de Venturi, es va convertir en VSBA Architects & Planners.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es