Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

EILEEN GRAY

Irlanda, 1878 – França, 1976


Arquitecta irlandesa, interiorista i dissenyadora de mobles, va ser una de les primeres dones reconegudes internacionalment per la seua aportació al disseny industrial. Pocs dissenyadors han aconseguit obres tan variades i extraordinàries com Eileen Gray, no solament per la inventiva i la qualitat dels objectes que va crear, sinó també per l'extraordinària fusió de la forma amb l'artesania al llarg de tota la seua obra. Va començar a experimentar amb l'arquitectura el 1926 quan es va convertir en col·laboradora de l'arquitecte Jean Badovici. Únicament nou de les obres de Gray i renovacions d'interiors es van dur a terme, i quatre van ser atribuïdes a Badovici. Le Corbusier va ser un fervent admirador de la seua arquitectura. Gray va introduir una nova manera de dividir els interiors que avui són el paradigma d'una concepció flexible de l'espai. Després de participar en una exposició al costat de Le Corbusier l’any 1937, Gray va abandonar pràcticament la seua carrera com a dissenyadora. Com a resultat, el seu treball va quedar en gran part oblidat fins a 1968, quan el crític Joseph Rykwert va publicar un article sobre la seua obra en la revista Domus que va reivindicar el seu llegat.

Avui dia, les seues peces, reeditades, són objecte de col·leccionisme i exemple d'una visió pionera del disseny contemporani.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es