Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

EDITH ELURA TILTON PENROSE

EUA 1914 – Regne Unit, 1996


Va ser una economista britànica. Es va graduar en Economia en la Universitat de Califòrnia (Berkeley) l'any 1936, i el 1964 va aconseguir una fita en obtenir la càtedra en The School of Oriental and African Studies (SOAS), la qual cosa va marcar un moment destacat per a una dona economista en aquella època. Al llarg de la seua carrera, va treballar en institucions prestigioses com la Universitat Harvard i la London School of Economics (LSE).

Penrose desafiava el paradigma establit en la dècada dels 50 i va proposar idees alternatives i innovadores sobre l'empresa. La seua obra més destacada, The Theory of the Growth of the Firm, publicada el 1959, va introduir els principis que posteriorment es coneixerien com a empresa penrosiana. Els seus postulats es consideren fonamentals per al desenvolupament posterior de la visió de l'empresa basada en recursos i capacitats, i continuen inspirant investigadors que busquen respostes a qüestions essencials en la gestió empresarial.

Malgrat el seu significatiu impacte, Edith no va aconseguir la mateixa notorietat que alguns dels seus contemporanis, com l'economista Frederick W. Taylor.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es