Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

NETTIE MARIA STEVENS

EUA, 1861 - 1912


Va ser una genetista. Va realitzar contribucions fonamentals en el camp de la genètica i va ser pionera en la identificació dels cromosomes sexuals. El 1905, mentre treballava en el Bryn Mawr College a Pennsilvània, va realitzar una sèrie d'experiments amb escarabats de farina per a estudiar l'herència de certs trets. Va observar que la diferència en els patrons d'herència estava relacionada amb la presència de cromosomes sexuals, i l’any 1906 va publicar les seues conclusions en un article titulat 'Studies in spermatogenesis' en què va postular la teoria que la determinació del sexe estava vinculada a la presència de cromosomes X i Y. Malgrat aquest enorme descobriment, un altre genetista que havia inspirat part del treball de Stevens, Edmund B. Wilson, va publicar aquell mateix any un estudi amb resultats similars als de Stevens. Durant anys la història li va atorgar a Wilson el paper central en la relació cromosoma-sexe fins que algú es va adonar que en la seua publicació citava els resultats de Stevens com a similars als seus.

Encara que la seua vida va ser curta, el seu llegat en la genètica és significatiu i ha sigut reconegut en la història de la ciència.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es