Va ser una genetista. Va realitzar contribucions fonamentals en el camp de la genètica i va ser pionera en la identificació dels cromosomes sexuals. El 1905, mentre treballava en el Bryn Mawr College a Pennsilvània, va realitzar una sèrie d'experiments amb escarabats de farina per a estudiar l'herència de certs trets. Va observar que la diferència en els patrons d'herència estava relacionada amb la presència de cromosomes sexuals, i l’any 1906 va publicar les seues conclusions en un article titulat 'Studies in spermatogenesis' en què va postular la teoria que la determinació del sexe estava vinculada a la presència de cromosomes X i Y. Malgrat aquest enorme descobriment, un altre genetista que havia inspirat part del treball de Stevens, Edmund B. Wilson, va publicar aquell mateix any un estudi amb resultats similars als de Stevens. Durant anys la història li va atorgar a Wilson el paper central en la relació cromosoma-sexe fins que algú es va adonar que en la seua publicació citava els resultats de Stevens com a similars als seus.
Encara que la seua vida va ser curta, el seu llegat en la genètica és significatiu i ha sigut reconegut en la història de la ciència.
© 2025 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es