Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

ALICE AUGUSTA BALL

EUA, 1892 - 1916


Va ser una química nord-americana. És coneguda per la seua contribució significativa al tractament de la lepra, una malaltia infecciosa crònica causada pel bacteri Mycobacterium leprae. Malgrat la seua curta vida (va morir a l'edat de 24 anys l’any 1916), Ball va fer avanços notables en el camp de la medicina. Va desenvolupar un mètode per a extraure un èster metílic de l'àcid gras derivat de l'oli de xalmugra, una planta utilitzada en la medicina tradicional per a tractar la lepra. L'èster metílic resultant, conegut com a oli de Ball, es va tornar eficaç per al tractament de la lepra. Abans del seu treball, l'oli de xalmugra s'usava, però l’aplicació era limitada a causa de la seua naturalesa no soluble. Tràgicament, Alice Ball va morir a una edat molt primerenca a causa d'una intoxicació per clor durant el seu treball de recerca.

Malgrat la seua contribució significativa al tractament de la lepra, el seu treball va ser inicialment atribuït a un altre científic, Arthur L. Dean, qui va continuar investigant el mètode de Ball després de la seua mort. Tanmateix, la contribució real de Ball va ser finalment reconeguda, i la seua tècnica es va convertir en el tractament estàndard per a la lepra durant diversos anys.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es