Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

MARÍA DE LA O LEJÁRRAGA GARCÍA

Espanya, 1874 – Argentina, 1974


María de la O Lejárraga García va ser mestra, pedagoga, novel·lista, dramaturga, llibretista, articulista, editora, traductora, feminista i diputada. És coneguda també com María Martínez Sierra, perquè l’any 1900 va adoptar els cognoms del seu marit, l’escriptor Gregorio Martínez Sierra, i van establir una col·laboració literària molt productiva entre els dos. María Lejárraga va aconseguir divulgar la seua obra, que es compon de prosa i, sobretot, de teatre sota el nom del seu marit. Per això, resulta difícil establir la vertadera autoria dels seus textos. La mort de Gregorio Martínez Sierra el 1947 la va obligar a reivindicar l'autoria de les seues obres. En canvi, sempre va signar les seues traduccions amb el seu nom propi. Com en sa vida, va adoptar en les traduccions un estatut de «dona en l'ombra», va renunciar als pròlegs i hi va incloure escasses notes, sempre relacionades amb les dificultats del fet de traduir (jocs de paraules, calembours, paraules que no corresponen a una realitat espanyola). Quasi demostra una actitud de traductora professional que es fa invisible en favor del text original i de l’autor. L'única ocasió en la qual apareix una introducció és en la seua versió d'obres triades de W. Thornton, que titula de manera significativa ¿Prólogo? (No por cierto. Carta abierta al lector inteligente para pedir perdón por una culpa que en realidad no es mía), Aguilar, 1963.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es