Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

SOLVEIG NORDSTRÖM

Suècia, 1923 – Espanya, 2021


Va estudiar en la Universitat d'Estocolm, primer en la titulació de Literatura per a decantar-se després per Arqueologia, i es va iniciar en aquesta disciplina a partir dels estudis de llengües clàssiques. Després de recórrer diversos museus espanyols, va arribar a Alacant l’any 1955 amb una beca del Regne de Suècia. En el Museu Arqueològic Provincial va contactar amb José Lafuente, qui havia rebut l'encàrrec de renovar l'exposició del Museu i li va proposar col·laborar per a ordenar la col·lecció museogràfica. Així es va introduir en l'arqueologia alacantina i el 1973 publicava la seua tesi doctoral, La céramique peinte ibérique de la province d’Alicante, la tipologia més completa de ceràmica ibèrica pintada fins a eixe moment. Malgrat aplicar de manera molt primerenca una metodologia innovadora basada en els principis de l'estratigrafia i de l'anàlisi microespacial en les seues excavacions en el poblat ibèric de La Escuera (Sant Fulgenci, Alacant) o realitzar les primeres anàlisis arqueomètriques en els seus estudis sobre la ceràmica ibèrica, els temps en els quals va desenvolupar la seua tasca no li van fer justícia. Solveig Nordström va contribuir al fet que la cultura ibèrica de la Contestània es començara a entendre immersa en els processos històrics del Mediterrani antic, però aquest reconeixement va ser per a altres investigadors.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es