Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

MERCEDES FORMICA-CORSI HEZODE

Espanya, 1913 – 2002


Escriptora i advocada. Va pertànyer a una família conservadora i catòlica, però, tot i això, sa mare la va animar perquè cursara estudis universitaris en una època en la qual eren poques les dones que prenien aquest camí. Va ser una de les primeres dones a cursar la carrera de Dret, va iniciar els estudis en la Universitat de Sevilla el 1931 i es va llicenciar, després de la Guerra Civil, l’any 1945. En la seua faceta de jurista, es va especialitzar en la defensa de dones maltractades, va ser una pionera en aquest camp i va publicar assíduament en el periòdic ABC sobre temes de dret. Els seus articles van aconseguir una àmplia difusió en la denúncia de la discriminació de les dones en la legislació espanyola, la qual cosa va influir en la reforma del Codi Civil de 1958, coneguda no per casualitat com la reformica. Aquesta reforma va representar un avanç molt important per a la igualtat de la dona en l'àmbit del matrimoni, i va posar fi a pràctiques discriminatòries de caràcter sexista.

Malgrat les seues contribucions al dret civil i a la defensa dels drets de les dones, la importància de la seua figura va quedar enfosquida per la seua afiliació a la Falange (de 1933 a 1936), i va arribar a ser dirigent del Sindicat Universitari (SEU) i va formar-ne part de la Junta Política, atreta com altres intel·lectuals per la promesa de renovació nacional. Des de 2017 la ciutat de Madrid té un carrer dedicat a la seua memòria.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es