Amb nom de dona

Matildas

Matilda Electa Joslyn Gage
Estats Units 1826-1898
L’efecte Matilda fa referència a la tendència a ignorar, menystenir i ofuscar les contribucions que expertes de diferents disciplines han realitzat al llarg de la història. Es tracta d’una desigualtat de gènere que mina el reconeixement i la visibilització de les dones en la ciència, a més de contribuir a una imatge estereotipada de la ciència en la qual prevalen els reconeixements a les contribucions realitzades pels homes.

Matilda Joslyn Gage, sufragista i abolicionista, va reivindicar durant tota la seua carrera el paper protagonista de figures femenines oblidades. Va descriure per primera vegada aquest fenomen en el seu assaig La dona com a inventora. En honor seu, el 1993, la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va usar el seu nom per a reivindicar aquesta falta de reconeixement a la contribució de les dones, que va batejar com a «efecte Matilda».

Aquesta exposició ha sigut possible gràcies a la cerca, selecció i descripció de les biografies de disset referents de les disciplines presents en les facultats i a l’Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant que han sigut realitzades per:

María Elena Fabregat Cabrera (Facultat d’Econòmiques)
Rocío Díez Ros i Laura Lucas Palacios (Facultat d’Educació)
Isabel Sospedra López y Manuel Fernández Alcántara (Facultat de Ciències de la Salut)
Llanos Cabedo Serna (Facultat de Dret)
Yolanda Segovia Huertas (Facultat de Ciències)
María del Mar García Arenas y Feliciana Sala Sellés (Facultat de Filosofia i Lletres)
Lola Andújar Montoya, Raquel Pérez del Hoyo i Encarna Gimeno Nieves (Escola Politècnica Superior) qui també ha realitzat els retrats de Mary Jackson i Eileen Gray

MATILDE HUICI NAVAZ

Espanya, 1890 – Xile, 1965


Va nàixer al si d'una família liberal, d'ideologia republicana i pròspera econòmicament. Va ser advocada, pedagoga i feminista i va lluitar pels drets de les dones durant la II República. Es va llicenciar en Dret l’any 1926, i va destacar per la seua especialització en criminologia i la seua àmplia formació en els mètodes més moderns per a tractar els menors delinqüents i marginats. En la II República va ser inspectora dels Tribunals Tutelars de Menors i va formar part la Subcomissió Penal de la Comissió Jurídica Assessora per a la redacció del Codi Penal de 1932. Com a feminista, la seua tasca va ser intensa i es va relacionar amb dones destacades de l'època, com María de Maeztu, Victoria Kent i Clara Campoamor. Matilde era ideològicament progressista, afí al Partit Radical i al Socialista, encara que va participar poc en la vida partidària i mai va tenir un càrrec orgànic. Després de la Guerra Civil, es va exiliar a Xile amb la seua família, i hi va adoptar la nacionalitat xilena anys més tard. Va deixar d'exercir el dret per no ser-li reconeguda la seua formació com a jurista i es va dedicar intensament a la pedagogia. Una vintena de guarderies tenen el seu nom i la Universitat de Xile va honrar la seua memòria en el centenari del seu naixement.

El seu passat progressista i afí a les idees republicanes va contribuir a silenciar la seua important feina com a criminòloga i defensora dels drets de la infància i la dona.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es