(1911-1996)
Científica nord-americana, filla del genetista i premi Nobel de Fisiologia i Medicina el 1933, Thomas Hunt Morgan. De formació molt sòlida com a investigadora en el laboratori del patòleg i microbiòleg Peter Olinsky en la Universitat de Pennsilvània, va formar part, a partir de 1944, al costat de David Bodian i Howard Howe, de l’important grup d’investigació en virologia de la Universitat John Hopkins. Els seus treballs científics tenen relació amb la poliomielitis, una malaltia vírica amb brots epidèmics sobretot a mitjan segle XX, que afecta el sistema nerviós i causa en molts casos paràlisis musculars, grans invalideses i, fins i tot, la mort dels qui la pateixen, sobretot menors de cinc anys.
Les aportacions de Morgan van ser, d’una banda, el descobriment de la via digestiva com a ruta d’entrada del virus; en segon lloc, l’existència de tres serotips diferents de poliovirus i, finalment, ser la pionera dels estudis experimentals que van fer possible la creació de la primera de les vacunes antipoliomielítiques. Aquestes últimes van permetre Jonas Salk la realització de la primera campanya d’immunització massiva que, juntament amb l’aparició d’una altra vacuna amb gèrmens vius atenuats (vacuna Sabin), van fer possible l’erradicació de la poliomielitis en àmplies zones del planeta.
Al gener de 1958, el seu bust va ser esculpit en el conjunt escultòric The Polio Hall of Fame en el Roosevelt Warm Spring Institute for Rehabilitation a Geòrgia com a homenatge a l’equip d’investigació sobre la poliomielitis, en el qual Morgan era l’única dona.
© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es