Collages poètics a Mario Benedetti

Primer centenari del naixement de Mario Benedetti (1920-2009)

El MUA (Museu de la Universitat d’Alacant) i el CeMaB (Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti) s’uneixen per a commemorar el centenari del naixement de Mario Benedetti (1920-2009) amb l’organització del concurs Collages Poètics a Mario Benedetti, una iniciativa adreçada a tota la comunitat universitària de la UA. L’èxit de participació, amb més de 120 treballs presentats, ens impulsa en una doble direcció: donar la visibilitat que es mereixen les trenta propostes seleccionades a través d’aquesta exposició en línia, i l’edició d’un catàleg en paper que reforçarà l’afectuós i sincer homenatge de la nostra universitat al poeta uruguaià. Els vincles de Benedetti amb UA van ser molt estrets i van tenir com a moments clau el
seu nomenament com a doctor honoris causa (1997), la donació de la seua biblioteca personal madrilenya al CeMaB (2006) i les seues visites habituals al campus.

Aquesta exposició palesa que una obra pot ser el detonant d’altres, que la poesia es fa art i viceversa. Hi destaca el caràcter didàctic, ja que aplega no solament les obres en la seua dimensió visual, sinó també la seua explicació, fonts d’inspiració i el significat que té per als seus creadors i creadores.

Una mostra de la creativitat i el talent de la nostra comunitat universitària i una demostració que el llegat de Benedetti no té edat ni caducitat, que roman viu des de totes les ribes del temps.

L’obra està inspirada en el famós poema No te salves de Mario Benedetti (1920-2009), inclòs en Poemas de otros, arreplegats entre 1973 i 1974. A diferència d’altres, aquesta col·lecció no s’inspira en temes polítics, sinó que s’acosta més a l’enfrontament d’actituds vitals, que en el cas del seu jo líric pengen més cap a la passió, el risc i l’aventura que no cap a una segura passivitat que ni danya ni sent.

No et salves

Carla Vidal Ferrandis

Estudiant del màster de Professorat d’Educació Secundària UA
València

NO TE SALVES

    No te quedes inmóvil
   al borde del camino
   no congeles el júbilo
   no quieras con desgana
   no te salves ahora
   ni nunca

no te salves

   no te llenes de calma
   no reserves del mundo
   sólo un rincón tranquilo
   no dejes caer los párpados
   pesados como juicios
   no te quedes sin labios
   no te duermas sin sueño
   no te pienses sin sangre
   no te juzgues sin tiempo

   pero si

pese a todo no puedes evitarlo

   y congelas el júbilo
   y quieres con desgana
   y te salvas ahora
   y te llenas de calma
   y reservas del mundo
   sólo un rincón tranquilo
   y dejas caer los párpados
   pesados como juicios
   y te secas sin labios
   y te duermes sin sueño
   y te piensas sin sangre
   y te juzgas sin tiempo
   y te quedas inmóvil
   al borde del camino
   y te salvas

entonces

   no te quedes conmigo.