Els dos collages estan inspirats en l’obra de Mario Benedetti Ausencia. L’obra és molt breu, però com que és tan breu no deixa de ser tan tràgica. Per a aquests dos collages he usat els dibuixos de xiquets, un el vaig fer jo amb 4 anys i l’altre el va dibuixar mon germà amb 3 anys.
En el primer collage veiem les estreles i constel·lacions que simbolitzen per a mi tot aquest profund dolor i silenci que un podria sentir en la situació quan no ve a aquest món el xiquet tan esperat. Allò real i allò dibuixat per un xiquet simbolitza les esperances nostres i les seues.
En el segon collage veiem la il·lustració d’una terrible realitat, realitat que intentem ocultar dels xiquets i moltes vegades de nosaltres mateixos, ocultem la mort. I ens quedem amb la creença: «tot el que ací naix no es mor després».
En el primer collage veiem les estreles i constel·lacions que simbolitzen per a mi tot aquest profund dolor i silenci que un podria sentir en la situació quan no ve a aquest món el xiquet tan esperat. Allò real i allò dibuixat per un xiquet simbolitza les esperances nostres i les seues.
En el segon collage veiem la il·lustració d’una terrible realitat, realitat que intentem ocultar dels xiquets i moltes vegades de nosaltres mateixos, ocultem la mort. I ens quedem amb la creença: «tot el que ací naix no es mor després».
Absència
Mariya Gusenkova
Estudiant del grau en Fonaments de l’Arquitectura UA
Ucraïna
AUSENCIA
El niño que no vino
tiene los labios fuertes
tiene las manos tiernas
el alma como nube
no es nadie
es sólo un niño
saca viejas monedas
del bolsillo de Dios
se parece a la madre
su misma risa ancha
su corazón a saltos
juega con los silencios
y con ellos hace otros
silencios
y se aburre
el niño que no vino
no viene
porque cree
que todo el que aquí nace
no se muere
después.
