s MUA, Museu de la Universitat d'Alacant

// 31.05.2002 - 31.07.2002 / Sala ALTAMIRA

Llum davall el mediterrani

Àngel M. Fitor


La Sala Altamira del Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) albergarà del 31 de maig al 31 d'agost del 2002 l'exposició fotogràfica Llum davall el Mediterrani. Biologia marina en imatges, realitzada per Ángel M. Fitor, i comisariada pel cap de la Unitat de Biologia Marina de la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant Alfonso A. Rams al costat de l'autor. L'exposició mostra 53 fotografies de distintes espècies marines com el cavallet de mar, el dofí, l'eriçó blanc, la medusa, el peix espasa, el peix lluna, la ratlla i la sépia, entre altres, i paisatges aquàtics coralígenos, d'arena, d'estreles, de posidonia, etc. Per a l'autor, Llum davall el Mediterrani és "un tribut a eixes milers d'espècies que constituïxen la realitat oculta d'un mar maltractat i delmat per l'home, des que mar i home es van trobar".
Segons afirma fitor, "la distància davall l'aigua és el pitjor enemic de la qualitat d'imatge". Per això, una de les condicions bàsiques per a realitzar fotografies de qualitat en el mig aquàtic és reduir la distància el màxim possible. "Acostar-se fins als quaranta o cinquanta metres en la naturalesa a un linx o un ós bru oferix una excel·lent i difícil oportunitat fotogràfica. Per a obtindre una oportunitat semblant davall l'aigua amb un dofí o un peix espasa caldria acostar-se fins a uns dos metres de distància, sense poder a més amagar-se després d'algun matoll ni camuflar-se enfront de l'animal. El fotògraf depén quasi exclusivament de la curiositat de l'animal per a aconseguir una bona imatge".
Treball a casa
A banda de les dificultats comentades per a aconseguir una bona imatge submarina, en sessions especials de treball a més de cinquanta metres de profunditat el temps de permanència davall l'aigua pot restringir-se a uns cinc minuts, "pràcticament el que es tarda a aconseguir dites cotes". A més, continua l'autor, "si estos límits de seguretat no impedixen continuar el treball, la reserva d'aire, el fred, la deshidratació i el corrent el faran". Però potser el major inconvenient consistisca en la impossibilitat de canviar el carret una vegada davall l'aigua, per la qual cosa és indispensable portar dos o més cambres carregades. Per esta raó, és necessària una planificació meticulosa de les sessions fotogràfiques.
En realitat, la part fonamental de la fotografia submarina es porta a terme en l'estudi, on l'autor busca bibliografia i dibuixa les fotografies en paper. "La major part del meu treball la realitze a casa assegut còmodament en el meu estudi amb la roba seca i totes les hores necessàries per davant. Únicament l'última fase del treball, el tir de la cambra, l'efectue davall l'aigua. Fer una foto dura una fracció de segon, crear-la pot portar mesos".

Tornar