s MUA, Museu de la Universitat d'Alacant

// 26.07.2002 - 20.09.2002 / Sala SEMPERE

Trobada amb la poesia

Albert Agulló


La Sala Sempere del Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) albergarà del 26 de juliol al 20 setembre del 2002 l'exposició del pintor elxà albert agulló trobada amb la poesia. La mostra, integrada per 46 quadros de terra i làtex sobre fusta i un políptic conformat per huit aquarel·les, s'inspira en poemes de rellevants artistes del món de les lletres com Tagore, Juan Ramón Jiménez, Vicente Huidobro, Cèsar Vallejo, Mario Benedetti, José Hierro, Blas d'Otero, Alejandra Pizarnik i José Ángel Valen-te, entre altres. Segons Agulló, la mostra és "un homenatge als poetes que pel seu vigor, profunditat i transcendent missatge, em van arribar a commoure i inspirar estos treballs".
Albert Agulló afirma que sempre ha existit una interrelació entre les arts, perquè el propòsit fonamental de les mateixes és la transmissió d'emocions. Albert Agulló, amant de la música i la poesia al llarg de la seua vida, ve a continuar la llarga tradició de pintors que s'han inspirat per a la creació de les seues obres artístiques en els grans textos de la literatura universal, així com també molts poetes i escriptors han elaborat composicions basant-se en els llenços d'artistes que els han commogut a causa de la proximitat del seu sentir estètic.
La història d'esta exposició va començar amb la realització dels quadres a partir dels poemes del seu amic Antonio Gamoneda (Oviedo, 1931), a partir dels quals va efectuar una col·lecció de vint i tants quadres. D'esta primera temptativa s'exposaran dotze en el MUA, en un muntatge ordenat cronològicament per data de realització, que abraça del 1991 al 2002. Durant estos onze anys, Albert Agulló ha elaborat distintes pintures a partir de textos de poetes que compartixen la seua filosofia existencial, la seua forma de sentir el món, que és "profunda i dramàtica", subratlla l'artista.
Al costat dels grans noms de la poesia espanyola i llatinoamericana, Albert Agulló ha inclòs els versos de quatre poetes que encara no han consolidat la seua carrera però que "tenen una gran qualitat literària", com Yaiza Martínez, Raúl Mora-les, Olga Muñoz i Juan Bell. També hi ha tres quadros dedicats " als poetes que encara no he trobat", afirma l'autor.
Agulló reconeix que un dels poetes que més l'han ajudat a avançar en la pintura és el peruà Emilio Adolfo Westphalen, que ha aconseguit sintetitzar la seua veu poètica en l'essencial, plasmant per mitjà d'un llenguatge depuradísim la intensitat de les emocions de l'ànima. Albert Agulló pretén aconseguir la mateixa nuesa i senzillesa en les seues pintures, "dir l'essencial amb menys colors i artificis", a fi d'obtindre les composicions per a les que ha estat treballant tota la vida, "que no ha sigut més que experiència per a poder realitzar algunes poques obres al final de la meua vida amb què realment sentir-me satisfet. I si l'aconseguixes val la pena tot l'esforç", conclou l'autor.

Tornar