s MUA, Museu de la Universitat d'Alacant

// 08.11.2001 - 23.03.2002 / Sala SEMPERE

Fragments

Colección Rafael Tous d´Art Contemporani


El Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) va albergar del 8 novembre de 2001 al 23 de febrer de 2002 la mostra fotogràfica Fragments, una selecció de 180 títols de la Col·lecció Rafael Tous d´Art Contemporani, constituïda per més de 1.500 fotografies. L'exposició, que va ocupar els 2500 m2 d'espai expositiu del MUA, es va configurar entorn de quatre grans temes distribuïts per sales: El Cos, Arquitectura, Històries Visuals i Instal·lacions.

Fragments va oferir una visió panoràmica de la creació contemporània a través de 540 fotografies de 48 artistes internacionals de la talla de Cindy Sherman, Andrés Serrano, Alberto García-Álix, Humberto Rivas, Paul Blanca, Laurie Simmons, Tracey Moffat, Eulàlia Valldosera i Joel Peter Witkin, entre altres, i és la primera vegada que va poder veure's en conjunt una selecció tan quantiosa d'una de les més rellevants col·leccions espanyoles d'art contemporani.

La col·lectiva, comisariada per Glòria Picazo, va fer palèsès la presència destacada de la fotografia en el panorama artístic contemporani, la superació dels temes tradicionals, la tendència cap a un llenguatge autorreferencial d'universos interiors i l'intent d'enderrocar les imposicions tècniques, materials, estilístiques i conceptuals pròpies de les tendències actuals.

Un passeig fotogràfic

El recorregut per la Sala Sempere, dedicada a la temàtica del Cos, va presentar distintes mirades el nexe de les quals d'unió van ser les formes de l'anatomia humana. No obstant això, cada artista va aportar un sentit subjectiu, representat temes tan diversos com la mort, el sexe, la violència, l'opulència o el descobriment de la plàstica de la pell. En aquest espai es van poder admirar, entre unes altres, les obres de l'alemany Roland Fischer (*Saarbrüken, 1958), tres primers plànols de dones de Los Àngeles en les seves piscines; la sèrie de Íñigo Royo (Sant Sebastià, 1962) ‘Senyor estupor’, amb una impactant narració cinematogràfica en la qual el propi autor situa amb les seves mans cinc vísceres del seu cos; la polèmica fotografia d'Andrés Serrano (Nova York, 1950) Female Bust, revelada amb orina i sang; els treballs documentals d'Alberto García-Álix Actriu porno, Tres femelles, Jana i Perdita i Elena, la dona que ensenya les seves botes, o Faces for love (1998) de Valentín Vallhonrat, una sèrie fotogràfica sobre motlles de cera que reprodueix els trets de les grans estrelles d'Hollywood (utilitzats per a realitzar proves de maquillatge i perruquería) i que evidencien “el rostre de l'amor” segons els estereotips de la indústria del cinema.

Tornar