Després de dues dècades de postguerra i franquisme, Espanya comença una obertura cap a l’exterior al final de la dècada dels cinquanta.
L’aïllament havia fet que els corrents de pensament i artístics no penetraren en el país i durant aquests vint anys es va imposar un model d’arquitectura que exalçava els valors del règim.
Amb els anys seixanta arriba l’obertura definitiva del règim cap a l’exterior i amb un
boom econòmic basat en el turisme. Aquesta indústria reclama construccions (hotels i blocs d’apartaments principalment) orientades a donar allotjament al gran nombre de turistes procedents d’Espanya i d’Europa.
És en aquest moment quan un grup de joves arquitectes adopta per a aquests nous edificis les característiques del racionalisme, moviment arquitectònic predominant als EUA i a Europa en la segona meitat del segle XX.
El racionalisme s’havia originat al començament de segle amb Walter Groupius, va continuar amb Mies van der Rohe i arriba al seu màxim exponent en la figura de Le Cobursier, principalment en la seua primera etapa. És precisament en propostes de Le Corbusier en les que es basa Juan Guardiola Gaya per a plantejar alguns edificis de l’Albufereta d’Alacant. Juan Guardiola, juntament amb Juan Antonio García Solera, són els dos principals arquitectes del que hem denominat racionalisme llevantí.
El racionalisme llevantí adopta la manera de projectar i els materials del racionalisme, com el formigó, l’acer i el vidre i els adapta a les característiques i necessitats locals introduint la rajola de cara vista com a principal material de façana.
El racionalisme llevantí, com tot moviment arquitectònic, té unes característiques comunes en les seues construccions que l’identifiquen i el diferencien de la resta de corrents.
A més de les característiques importades del racionalisme arquitectònic internacional com són la desornamentació decorativa, la sinceritat dels materials i els volums de geometria perfecta, el racionalisme llevantí té com a senyals d’identitat el decàleg següent:
- Edificis de planta rectangular senzilla.
- Façanes orientades al mar i construïdes a base de terrasses longitudinals.
- Barana metàl·lica en terrasses i passadissos exteriors.
- Escala exterior posterior.
- Gelosia ceràmica per a ocultar galeries, passadissos i escales posteriors.
- Rajola de cara vista per a revestiment de façanes, principalment en tons clars.
- Tendals de color viu (verd, blau, taronja, etc.).
- Escassa decoració estructural, encara que amb algun element decoratiu diferenciador.
- Al·lusions a l’estètica castellana de moda en els interiors de l’època mitjançant la
combinació de materials com la pedra, la fusta i el marbre (p. ex., roig Alacant).
- Repetició geomètrica com a element decoratiu.