s MUA, Museu de la Universitat d'Alacant
// 21.01.2016 - 28.02.2016 / Sala SEMPERE

CARTOGRAFÍAS SILENCIADAS

ANA TERESA ORTEGA


Cartografies silenciades documenta gràficament els espais més emblemàtics de la repressió franquista durant la guerra civil i la postguerra: camps de concentració, colònies penitenciàries militaritzades i espais on hi hagué afusellaments massius. Cronològicament abasta des de 1936 fins a 1962, dates que coincideixen amb l'obertura i tancament d'aquests espais. En l'actualitat aquests llocs tenen altres usos i quasi no queden vestigis del que van ser; molts d'ells han desaparegut i en pocs hi ha una placa que els faça memòria. El projecte artístic d'Ana Teresa Ortega es completa, a manera de contextualització, amb documents d'arxius relatius al funcionament dels camps: el seu reglament, normatives, plànols, mapes, fotografies dels presoners de guerra, etc.

Els camps de concentració van ser la primera baula de la cadena repressiva del franquisme i van tenir lloc durant i després de la contesa. L'avanç de l'Exèrcit Nacional va anar generant un gran nombre de presoners de guerra republicans. Abarrotades les presons, van habilitar per a ells tot tipus de centres de detenció, escoles, convents, esglésies, places de bous, barracons en espais oberts i altres edificacions. Aquests espais de concentració van tenir com a finalitat la classificació militar i politicosocial dels presoners, la depuració, la tortura i l'explotació com a esclaus per a la reconstrucció del país.

L'objectiu de tota aquesta maquinària era aniquilar la cultura política i minar la moral de l'Espanya republicana, així com reeducar els presoners mitjançant l'exercici de la violència física i psicològica. L'existència d'aquesta repressió fèrria va ser la tònica general que va marcar la vida en les presons i en els centres de reclusió.

La vertadera dimensió dels crims de Franco encara no és gaire coneguda en el nostre país. No obstant això, malgrat la molta documentació expurgada i dels fons documentals que encara es mantenen tancats a la recerca, la tenacitat d'alguns historiadors –a la qual se suma el projecte Cartografies silenciades– ha permès començar a conèixer l'enorme envergadura d'aquests crims i els mecanismes d’un sistema repressiu envoltat per una enorme burocràcia.

Tornar