Aquesta exposició recorda la gesta de solidaritat amb el poble espanyol que van tenir els ciutadans de Suècia i de Noruega durant la passada guerra civil.
No més iniciar-se el conflicte bèl·lic es van formar a Noruega i a Suècia ambdós comités nacionals d’Ajuda a Espanya, amb la fi d’enviar medicaments, roba i aliments al govern de la República per tal de socórrer a la població civil, especialment dones i xiquets, que patien en la reraguarda els horrors de la guerra.
Aquest moviment de solidaritat, on van participar sindicats i partits polítics de caire progressista així com entitats cíviques, va adquirir una gran popularitat entre la classe treballadora, que veia com els espanyols estaven fent-li front al feixisme que s’escampava per Europa.
Al poc de temps ambdós comités havien aconseguit recaptar elevades quantitats de diners que van servir per a comprar milers d’ampolles de morfina i d’èter, així com embenatges, iode, material quirúrgic i tot tipus d’aliments que van ser enviats a Espanya.
Fet açò, els comités suec i noruec d’Ajuda a Espanya van decidir muntar a Alcoi un hospital complet: l’Hospital Sueco-Noruec, que permetera socórrer els soldats que queien ferits en combat, i dotar-lo de metges i d’infermeres, d’ambulàncies, de material quirúrgic, de medicaments, d’un aparell de ralls X i de roba i aliments suficients perquè poguera funcionar durant sis mesos, al termini dels quals el cedirien al Govern de la República.
L’esmentat hospital, muntat en l’edifici de l’Escola Industrial d’Alcoi, es va inaugurar el dia 25 d’abril de 1937. Durant la seua estada els sanitaris escandinaus van realitzar centenars d’operacions quirúrgiques, la majoria ocasionades per ferides d’arma de foc, les quals van salvar un munt de vides.
Quan va finalitzar el compromís de col·laboració els escandinaus van tornar als seus països, i el Govern de la República va encomanar la direcció de l’hospital al metge de Sanitat Militar Manuel Bastos Ansart.
A partir del dia 20 de setembre de 1938 Alcoi va començar a ser bombardejat per l’aviació italiana. Durant el quart bombardeig uns projectils van esclatar molt prop de l’hospital causant-li danys en la seua estructura, així com un bon nombre de ferits i de morts entre els soldats hospitalitzats. És per això que l’hospital fou clausurat i els interns foren evacuats a Ontinyent i a La Vila Joiosa.
En finalitzar la guerra l’edifici hospitalari va reobrir les seues portes, aquesta vegada com a presó (Cárcel del Generalísimo li van posar), albergant en els seus soterranis centenars de presos polítics.