s MUA, Museu de la Universitat d'Alacant

// 04.06.2015 - 25.07.2015 / Sala SEMPERE

DE L’ESPAI FILAT

Mónica Jover


Amb aquestes noves propostes creatives, Mónica Jover comença una suggeridora evolució estètica. A diferència d’altres creadors, ella no necessita generar grans ruptures o oposicions perquè l’evolució es produïsca. Les seues evolucions creatives es caracteritzen, com quasi tot en la seua poètica plàstica, per la subtilesa.

L’evolució brolla de la introducció d’un nou element: el fil. Mónica s’hi embolcalla creativament per a generar la seua metamorfosi evolutiva. Va introduint progressivament en les seues obres, amb calma i serenitat, el nou material buscant no una ruptura contundent, sinó una evolució serena de la seua poètica.

I com en tota evolució o canvi voluntari, s’han produït dubtes i incerteses, en aquest cas estètiques, que s’observen en les seues primeres experimentacions amb el fil. El fil genera, en un primer moment, repunts curts, vacil·lants i atapeïts, sobre la superfície pictòrica des d’un paper subordinat a la pintura encara dominant.

La confirmació de les possibilitats expressives del fil i la seua adequació o harmonia amb l’univers poètic de l’autora és el pas següent. Mónica constata, mitjançant l’experiència plàstica, que el nou material encaixa, aporta i enriqueix la seua poètica basada en l’harmonia dels contraris: mimesi i abstracció, objectivitat i subjectivitat, emoció i raó, taca cromàtica difusa i dibuix lineal precís, planitud i tridimensionalitat, corba emocional i geometria racional, buit i plenitud. Una simbiosi que es produeix quan el fil es metamorfosa en línia, per a integrar-se així en la seua poètica harmònica dels oposats i equilibrar-se amb la pintura.

A partir d’aquesta simbiosi, el fil guanya un protagonisme creixent introduint valors tridimensionals i de textura nous; metamorfosant-se en veladures per a deixar entreveure la base pictòrica; convertint-se en línies paral·leles configuradores de plans geomètrics atapeïts, constructius i de subtil cromatisme o emergint del llenç per a projectar-se en l’espai exterior i lligar l’espectador amb la poètica plàstica de la qual naix.

L’experimentació amb les diferents possibilitats plàstiques que el fil pot generar atrapa l’autora que gaudeix i es recrea en el procés evolutiu pel qual la porta. Mónica ha estirat del fil i això li ha generat una fecunditat plàstica que acaba de començar a teixir-se poèticament i plàsticament en les seues obres.

Joel García Pérez

Tornar