s MUA, Museu de la Universitat d'Alacant

// 20.10.2011 - 07.01.2012 / Sala 365

A deshora

Rafael Navarro


La paraula que denomina l’art en grec clàssic és tecne. A més de definir aquest concepte servia per a designar ciència, saber; ofici; habilitat, destresa. D’aquesta paraula deriven les paraules castellanes tecnologia i tècnica.

El concepte aristotèlic d’art és el d’imitació a la natura. L’home, mitjançant objectes creats per ell, imita la natura; aquests objectes són el que anomenem imatges. En un dels seus diàlegs, en La República, Plató ens planteja a través d’una discussió fictícia entre Glaucó i Sòcrates la possibilitat que té l’art de reproduir totes les coses de la natura. El primer contestant una pregunta de Sòcrates diu que no existeix un artesà capaç de reproduir totes les coses, a la qual cosa Sòcrates li replica que sí que existeix una persona capaç de representar totes les coses, el mateix Glaucó pot fer-ho, solament ha de prendre un espill i moure’l per tots els llocs; en l’espill es produiran les imatges de totes les coses. Louis Daguerre en 1839 presenta el procediment pel qual aquestes imatges que Glaucó pren en la superfície brunyida queden fixades en un suport material i perduren en el temps.

La sèrie A deshora de Rafael Navarro és la primera en què utilitza fotografia a color. Les imatges en blanc i negre manquen d’una informació essencial: els colors de la llum. Són imatges que cada espectador assumeix com a reals, encara que els falte una de les seues característiques fonamentals. Però aquesta mancança és un potencial de relació amb el públic; cada persona aporta o completa, del seu coneixement, l’escena i l’acoloreix en la seua imaginació, la qual cosa implica una participació intel·lectual en la percepció. Per això, les imatges en blanc i negre tenen un atractiu sentimental afegit.

El maneig del llenguatge de les imatges en blanc i negre és substituït en aquesta ocasió per la composició de les escenes, per l’elecció de la il·luminació, per la retallada d’un instant del temps. La connexió intel·lectual i sentimental de les fotografies que constitueixen aquesta mostra s’han configurat a força de l’experimentació de l’autor, i impliquen un aprenentatge; aprendre a parlar de nou en un artista que ja havia arribat a una excel·lència en el llenguatge de les imatges. Les fotografies de Rafael Navarro es construeixen amb tecne, és a dir: art, tècnica, ciència, saber, ofici, habilitat i destresa.

Tornar