s MUA, Museu de la Universitat d'Alacant

// 15.06.2007 - 29.10.2007 / Sala 365

L'abstracció en la col·lecció del Mua

Eusebio Sempere, Luís Moragón, Francisco Farreras, Aurelia Masanet, Elvira Pizano, Salvador Victoria, Carmen Cutillas, Albert Agulló, Amadeo Gabino, Dionisio Gázquez, Josep Ginestar, José Díaz Azorín, Maria Dolores Mulá, María Chana, Aurora Valero, Eduardo Lastres, Joaquín Michavila, Vicente Rodes, Padma von Mühlendahl, Roberto Mira, Felipe Iguiñiz, José Vento, Ana Peters, Emilio Zurita y Damià Díaz


''L’abstracció en la col·lecció del MUA'' és una mostra que arreplega 60 creacions realitzades entre 1972 i 2006 per 31 artistes contemporanis.

L’exposició crida l’atenció per la riquesa i diversitat de propostes. Diferents tècniques, suports, dimensions, materials i llenguatges es conjuguen per compondre un univers carregat de suggeriments i sentiments que van des de la intimitat més personal fins a l’esquinç i la gestualitat.

El recorregut per la sala s’inicia amb set serigrafies d’Eusebi Sempere, en les quals s’aprecien els trets característics de l’obra gràfica de l’artista: geometria i juxtaposició de línies que provoquen en l’espectador il·lusions òptiques i cinètiques.

A continuació podem recrear-nos en les diferents maneres de treballar el collage. L’equilibri i la cura compositius en les obres de Luís Moragón, l’intimisme i la minuciositat de les creacions de Francisco Farreras, Aurelia Masanet i Elvira Pizano, la geometria pura i les superposicions de Salvador Victoria o la importància de les textures i la materialitat en les peces de Carmen Cutillas i Albert Agulló.

També resulta interessant la contemplació dels dibuixos i esbossos de l’escultor valencià Amadeo Gabino, en què es pot intuir el procés de concepció i realització d’una peça.

Molts dels quadres de l’exposició tenen com a suport el paper. En principi, podria ser un element que duguera cap a una certa homogeneïtzació creativa, però no resulta així, ja que la multiplicitat de llenguatges i tècniques que utilitzen els diferents artistes representats en la mostra ens permet apreciar les innombrables possibilitats que ofereixen els materials. Dionisio Gázquez i Josep Ginestar fan ús del grafit, José Díaz Azorín de la barra grassa, Maria Dolores Mulá del pastel, María Chana de l’aquarel•la, Aurora Valero de l’acrílic i Eduardo Lastres de la pintura plàstica.

Forma i color són aspectes fonamentals del llenguatge de l’abstracció, en uns casos els dos elements estan deslligats, però en la pintura de Joaquín Michavila, Vicente Rodes, Padma von Mühlendahl, Roberto Mira i Felipe Iguiñiz color i forma són indivisibles i perdrien la seua essència si no funcionaren com una unitat. En el cas de José Vento i Ana Peters, el veritable i quasi únic protagonista de la seua pintura és el color, que arriba a ser capaç per si mateix d’inundar l’espectador de sentiments i estats d’ànims.

Les obres d’Emilio Zurita i Damià Díaz destaquen per un gran format i també per la gestualitat de la seua pinzellada, en un llenguatge a mig camí entre l’abstracció i la figuració.

Altres maneres de fer abstracció són les que desenvolupen José Antonio Martín Lázaro a través de la ceràmica, Alfonso Sánchez Luna i Ricardo Junio a través del gravat, Miguel Ángel Catalá i Rafael Navarro amb la fotografia o Eugenia Agustí per mitjà de càlculs vectorials per ordinador i impressió digital.

Finalment, cal indicar que algunes de les obres exposades van ser adquirides en el seu moment per la Universitat d’Alacant, com és el cas de les serigrafies d’Eusebi Sempere, però en la gran majoria les obres seleccionades per a aquesta exposició formen part del patrimoni universitari gràcies a les donacions dels mateixos artistes.

Tornar