s MUA, Museu de la Universitat d'Alacant

// 12.03.2007 - 05.05.2007 / Sala ALTAMIRA

Els orígens del l'Art a Alacante

Miguel Guerrero


El 1988 la UNESCO va incorporar a la llista de Patrimoni de la Humanitat l’art rupestre de l’arc mediterrani, entre el qual es va incloure més d’un centenar de localitats amb pintures i gravats rupestres de cronologia prehistòrica a les terres alacantines de l’Alcoià, el Comtat, la Marina Alta i la Marina Baixa.

S’han identificat quatre horitzons artístics: art paleolític, art macroesquemàtic, art llevantí i art esquemàtic. Dels tres últims s’ofereix ací una acurada selecció d’excepcionals reproduccions a escala natural realitzades per Miguel Guerrero.

L’art macroesquemàtic és exclusiu de les terres alacantines, on es coneixen 18 abrics amb pintures en les seues parets i dues coves, amb ceràmiques que es decoren amb representacions humanes que, al costat dels motius geomètrics, són els motius característics d’aquesta manifestació artística. Les seues imatges, de gran dimensió i gruixuts traços de color roig fosc, tenen una antiguitat de vora 7.000 anys i es relacionen amb els primers agricultors i pastors de les nostres terres.

L’art llevantí es caracteritza pel naturalisme de les seues imatges, en les quals els animals, els homes i, en menor mesura, les dones, es converteixen en protagonistes. Sovint s’associen per a constituir escenes de contingut divers, entre les quals predominen les cinegètiques, al costat d’unes altres que evoquen guerres o activitats quotidianes, entre les quals destaca la de batuda de dos arbres de la Sarga, a Alcoi, o la familiar del racó de Sorellets, a Castell de Castells. A la Sarga els cérvols llevantins superposats a motius macroesquemàtics revelen una cronologia posterior que també se situa en el neolític, en el qual els agricultors i pastors mantenen tradicions anteriors, com ara la caça de cabres i cérvols.

L’art esquemàtic s’identifica per l’abundància de motius simbòlics i religiosos amb un elevat grau d’abstracció i la simplicitat de les representacions de figures humanes i d’animals, reduïdes a simples traços pintats en diverses tonalitats de color roig i, excepcionalment, negre, o que decoren les ceràmiques i objectes d’os. A Alacant s’han pogut identificar dos moments. El més antic es relaciona amb els primers agricultors, de fa vora 7.000-6.000 anys, mentre que el segon se situa en el III mil•lenni a. de C. —potser també a la fi del mil•lenni anterior— i es relaciona amb creences religioses, rituals de mort i vida d’ultratomba.

Tornar