// 21.09.2018 - 28.10.2018 / Sala EL CUB

Mundos y seres imaginarios de Daniel Escolano

Daniel Escolano


Un artista singular i solitari que crea un món i uns éssers imaginaris

Daniel Escolano Cárcel naix a Alacant, el 1954. Als quinze anys pinta el seu primer quadre, Pares de l'Univers, i, després d'una llarga etapa de formació artística en l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona –ciutat en la qual arriba a conèixer a Salvador Dalí-, realitza el 1976 la seua primera exposició a Alacant. Des de llavors i fins el 1998, desenvolupa nombroses exposicions individuals i col·lectives en ciutats espanyoles com València, Albacete, Mallorca, Madrid i Barcelona i en diverses urbs nord-americanes. A més, posseeixen obra seua el Museu de València, el Museu d'Art Contemporani d'Albacete, la Pinacoteca de la Diputació Provincial d'Alacant, l'Ajuntament d'Alacant, El Museu d'Art Contemporani d'Elx o la Galeria Carlos V de Madrid i també nombrosos col·leccionistes privats d'Espanya, França o Estats Units d'Amèrica del Nord. 1998 suposa un any fatídic per a la seua producció artística, ja que la seua carrera pateix una aturada a causa de l'inici d'una llarga malaltia mental de la qual tan solament s'ha estabilitzat en els últims tres o quatre anys.

L'estiu del 2013, conscient de la seua situació, Daniel manifesta al Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) que desitja donar la seua col·lecció privada amb l'ànim que aquesta institució impulse la seua trajectòria artística, la qual cosa ha vingut fent a partir d'aquesta data. Així, el 2014, el MUA li organitza, comissariada per mi, l'exposició “L'artista i la mare. Daniel Escolano”, i altres activitats com conferències, etc. Posteriorment, el MUA li dedica una sala permanent del museu. Aquesta exposició antològica constitueix una peça més d'aquest camí de recuperació d'un artista singular que està efectuant el Vicerectorat de Cultura, Esport i Llengües i el MUA, i que va esdevenir una fita imprescindible de la memòria artística de la província d'Alacant.

I és que Daniel Escolano és un mestre en el dibuix, les seues composicions estan molt cuidades, les seues línies mantenen un pols ferm, fa un tractament generós i molt creatiu del color, la seua tècnica és depurada i sempre oberta a nous camins i genera una temàtica pròpia, amb una narrativa molt elaborada, emmarcada en el realisme màgic i determinada per una realitat subjectiva i de caire màgic que li permet crear un univers i uns éssers imaginaris que, encara que són perceptiblement hereus de tradicions culturals i artístiques occidentals i orientals –el surrealisme, El Bosco, Dalí, Matisse, el cinema, el còmic, la dansa…-, conformen una manifesta singularitat i una poderosa energia que ens arriba davant la contemplació dels seus quadres. Però, potser, siga precisament aquesta individualitat i la pregona solitud que expressa la que ens commou i la que porta a considerar Daniel Escolano com un artista únic. D'altra banda, el seu esperit inquiet i el seu desig de llibertat, revelat en els cossos nus i eternament joves i en una sexualitat sense complexos, el connecta amb els postulats de la fresca i dinàmica moguda madrilenya dels anys 80 del segle XX (Molina i Cremades, 2014: 261), desitjosa de construir una nova societat deslligada dels llastos castrants del passat.

Juan A. Roche Cárcel. Comissari

Tornar