Per tal de definir aquesta mostra ens hem de remetre a un doble concepte que apareix; per una banda, la joventut dels creadors cobra molta importància, per les noves visions que aporten al resultat final. Per una altre, ens trobem davant de quatre artistes que projecten sobre la sala del Museu de la Universitat d'Alacant conceptes, visions, reflexions i sensacions que ens transporten a un espai molt més obert; la nostra percepció de la seua creativitat.
El fet de sentir cada obra ens acosta a tot el treball que han dut a terme; el temps, la deformitat, la reflexió del nostre entorn i la introspecció de la natura, són línies d'investigació que se'ns posen al nostre abast.
Neus Bou, Rubén Fresneda, Verònica Ortuño i Pau Sellés se'ns presenten com a nous reptes conceptuals. Tots quatre són llicenciats en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, i duen a l'esquena exposicions col•lectives i individuals que van formant, a poc a poc, la seua personalitat artística.
Les mirades dels visitants aniran d'una proposta a una altra, atraient-se pels missatges que, d'una manera o d'una altra, enllacen amb diferents aspectes de l'ésser humà i el seu entorn.
Neus Bou ens presenta el seu projecte plàstic, en el qual reivindica la identitat de l'ésser humà com a excepcionalitat traduït en l'empremta digital, el pas del temps reflectit sobre els nostres cossos i la seua transcendència social i mediàtica. El seu projecte combina la fotografia, la performance o les escultures, girant al voltant d'aquests missatges.
Rubén Fresneda proposa una línia plàstica titulada «Alfanumèrics», que es basa en l'efecte administratiu sobre la societat. Des que naixem se'ns assigna un número dins el registre civil, un número per a la Seguretat Social, un número identificatiu nacional i així per a qualsevol tràmit, fins a la mort, som números per a totes les administracions. La seua obra se'ns presenta com a una repetició i una confusió de números i lletres que tenen una finalitat acceptada dins de decurs de les nostres vides.
Verònica Ortuño ofereix un projecte basat en la deformitat humana des de diferents punts de vista i tècniques. Mostra rostres i figures humanes, que perden la seua identitat, en ser desfigurades per gestos o accions treballats mitjançant la pintura i l'estampació; fent servir la litografia, la serigrafia, el monotip i la calcografia.
Pau Sellés ens trasllada a la seua particular visió dels paisatges i entorns naturals. Reflecteix sobre els llenços aquesta percepció única que té cada individu, ja que representa el sentiment que li provoca la natura transformant-la una vegada impregnat amb tots els seus sentits. I el resultat és aquest ambient oníric que plasma sobre les teles, i que es tradueix en una sensació sobre llenç per al visitant.
Lucia Romero Segura
Historiadora i crítica d'art
Presidenta d'Art Nostre