Collages poètics a Mario Benedetti

Primer centenari del naixement de Mario Benedetti (1920-2009)
El MUA (Museu de la Universitat d’Alacant) i el CeMaB (Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti) s’uneixen per a commemorar el centenari del naixement de Mario Benedetti  (1920-2009) amb l’organització del concurs Collages Poètics a Mario Benedetti, una iniciativa adreçada a tota la comunitat universitària de la UA. L’èxit de participació, amb més de 120 treballs presentats, ens impulsa en una doble direcció: donar la visibilitat que es mereixen les trenta propostes seleccionades a través d’aquesta exposició en línia, i l’edició d’un catàleg en paper que reforçarà l’afectuós i sincer homenatge de la nostra universitat al poeta uruguaià. Els vincles de Benedetti amb UA van ser molt estrets i van tenir com a moments clau el
seu nomenament com a doctor honoris causa (1997), la donació de la seua biblioteca personal madrilenya al CeMaB (2006) i les seues visites habituals al campus.

Aquesta exposició palesa que una obra pot ser el detonant d’altres, que la poesia es fa art i viceversa. Hi destaca el caràcter didàctic, ja que aplega no solament les obres en la seua dimensió visual, sinó també la seua explicació, fonts d’inspiració i el significat que té per als seus creadors i creadores.

Una mostra de la creativitat i el talent de la nostra comunitat universitària i una demostració que el llegat de Benedetti no té edat ni caducitat, que roman viu des de totes les ribes del temps.

Els dos collages estan inspirats en l’obra de Mario Benedetti Ausencia. L’obra és molt breu, però com que és tan breu no deixa de ser tan tràgica. Per a aquests dos collages he usat els dibuixos de xiquets, un el vaig fer jo amb 4 anys i l’altre el va dibuixar mon germà amb 3 anys.

En el primer collage veiem les estreles i constel·lacions que simbolitzen per a mi tot aquest profund dolor i silenci que un podria sentir en la situació quan no ve a aquest món el xiquet tan esperat. Allò real i allò dibuixat per un xiquet simbolitza les esperances nostres i les seues.

En el segon collage veiem la il·lustració d’una terrible realitat, realitat que intentem ocultar dels xiquets i moltes vegades de nosaltres mateixos, ocultem la mort. I ens quedem amb la creença: «tot el que ací naix no es mor després».

Absència

Mariya Gusenkova

Estudiant del grau en Fonaments de l’Arquitectura UA
Ucraïna


AUSENCIA

El niño que no vino
tiene los labios fuertes
tiene las manos tiernas
el alma como nube

no es nadie
es sólo un niño
saca viejas monedas
del bolsillo de Dios
se parece a la madre
su misma risa ancha
su corazón a saltos

juega con los silencios
y con ellos hace otros
silencios
y se aburre

el niño que no vino
no viene
porque cree
que todo el que aquí nace
no se muere
después.


© 2024 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es