Collages poètics a Mario Benedetti

Primer centenari del naixement de Mario Benedetti (1920-2009)
El MUA (Museu de la Universitat d’Alacant) i el CeMaB (Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti) s’uneixen per a commemorar el centenari del naixement de Mario Benedetti  (1920-2009) amb l’organització del concurs Collages Poètics a Mario Benedetti, una iniciativa adreçada a tota la comunitat universitària de la UA. L’èxit de participació, amb més de 120 treballs presentats, ens impulsa en una doble direcció: donar la visibilitat que es mereixen les trenta propostes seleccionades a través d’aquesta exposició en línia, i l’edició d’un catàleg en paper que reforçarà l’afectuós i sincer homenatge de la nostra universitat al poeta uruguaià. Els vincles de Benedetti amb UA van ser molt estrets i van tenir com a moments clau el
seu nomenament com a doctor honoris causa (1997), la donació de la seua biblioteca personal madrilenya al CeMaB (2006) i les seues visites habituals al campus.

Aquesta exposició palesa que una obra pot ser el detonant d’altres, que la poesia es fa art i viceversa. Hi destaca el caràcter didàctic, ja que aplega no solament les obres en la seua dimensió visual, sinó també la seua explicació, fonts d’inspiració i el significat que té per als seus creadors i creadores.

Una mostra de la creativitat i el talent de la nostra comunitat universitària i una demostració que el llegat de Benedetti no té edat ni caducitat, que roman viu des de totes les ribes del temps.

Jo crec que Benedetti va sentir que la UA era sa casa. He recorregut la Universitat fent fotos que m’inspiraren per a fer un collage amb llocs que parlaren d’ell. He pensat que si ell fera amb mi aquest passeig, què podria dir: «No cabe duda. Esta es mi casa», com en un dels seus poemes. Sentir-se a casa està molt bé...

Aquesta és ma casa

Mario Bernabeu Jiménez

1r curs del grau en Economia UA
Alacant


ESTA ES MI CASA

No cabe duda. Ésta es mi casa

aquí sucedo, aquí
me engaño inmensamente.

Ésta es mi casa detenida en el tiempo.

Llega el otoño y me defiende,
la primavera y me condena.

Tengo millones de huéspedes
que ríen y comen,
copulan y duermen,
juegan y piensan,
millones de huéspedes que se aburren
y tienen pesadillas y ataques de nervios.

No cabe duda. Ésta es mi casa.

Todos los perros y campanarios
pasan frente a ella.

Pero a mi casa la azotan los rayos
y un día se va a partir en dos.

Y yo no sabré dónde guarecerme
porque todas las puertas dan afuera del mundo.


© 2021 MUA. Museu de la Universitat d'Alacant · Tots els drets reservats. · Info Legal · Contacte · +34 965 90 93 87
Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària · www.veu.ua.es