Collages poètics a Mario Benedetti

Primer centenari del naixement de Mario Benedetti (1920-2009)

El MUA (Museu de la Universitat d’Alacant) i el CeMaB (Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti) s’uneixen per a commemorar el centenari del naixement de Mario Benedetti (1920-2009) amb l’organització del concurs Collages Poètics a Mario Benedetti, una iniciativa adreçada a tota la comunitat universitària de la UA. L’èxit de participació, amb més de 120 treballs presentats, ens impulsa en una doble direcció: donar la visibilitat que es mereixen les trenta propostes seleccionades a través d’aquesta exposició en línia, i l’edició d’un catàleg en paper que reforçarà l’afectuós i sincer homenatge de la nostra universitat al poeta uruguaià. Els vincles de Benedetti amb UA van ser molt estrets i van tenir com a moments clau el
seu nomenament com a doctor honoris causa (1997), la donació de la seua biblioteca personal madrilenya al CeMaB (2006) i les seues visites habituals al campus.

Aquesta exposició palesa que una obra pot ser el detonant d’altres, que la poesia es fa art i viceversa. Hi destaca el caràcter didàctic, ja que aplega no solament les obres en la seua dimensió visual, sinó també la seua explicació, fonts d’inspiració i el significat que té per als seus creadors i creadores.

Una mostra de la creativitat i el talent de la nostra comunitat universitària i una demostració que el llegat de Benedetti no té edat ni caducitat, que roman viu des de totes les ribes del temps.

Per a la realització d’aquest collage m’he inspirat en diversos elements que caracteritzen les obres d’aquest gran escriptor, com l’amor que tenia a la seua ciutat, Montevideo. A més, hi he afegit un fragment del seu poema No te salves perquè pense que reflecteix eixa motivació que tant necessitem per a continuar lluitant davant la situació que estem vivint actualment.

Els poemes de Benedetti

Ariadna Sabater Gribaudo

Estudiant del grau en Relacions Internacionals UA
Torrevella

NO TE SALVES

    No te quedes inmóvil
    al borde del camino
    no congeles el júbilo
    no quieras con desgana
    no te salves ahora
    ni nunca

no te salves

    no te llenes de calma
    no reserves del mundo
    sólo un rincón tranquilo
    no dejes caer los párpados
    pesados como juicios
    no te quedes sin labios
    no te duermas sin sueño
    no te pienses sin sangre
    no te juzgues sin tiempo

    pero si

pese a todo no puedes evitarlo

    y congelas el júbilo
    y quieres con desgana
    y te salvas ahora
    y te llenas de calma
    y reservas del mundo
    sólo un rincón tranquilo
    y dejas caer los párpados
    pesados como juicios
    y te secas sin labios
    y te duermes sin sueño
    y te piensas sin sangre
    y te juzgas sin tiempo
    y te quedas inmóvil
    al borde del camino
    y te salvas

entonces

    no te quedes conmigo.

ESPERAS

Se oyen pasos de alguien que no llega nunca.
(Enrique Molina)

Uno sigue esperando
sin responder a nadie
entre otras cosas porque
las sombras no preguntan
Uno estira el silencio
abandonado y torpe
con los ojos abiertos
y la esperanza inmóvil
El cielo está tan lejos
y la tierra tan cerca
que no vale la pena
soñar con el futuro
En secreto se aguardan
noticias del vacío
y sin embargo nadie
se asoma entre la niebla